Obres a la biblioteca

Hi ha un moment que el pitjor cine de Hollywood ha entronitzat com a definitiu, un moment amb una càrrega dramàtica que ve donada gairebé que exclusivament per l'estètica: quan entra al lloc aquell grupet en què tots van vestits amb uniformes blancs immunes al foc -i s'endevina que també al malson químic o nuclear-: una gent vestida d'una manera que fa que els altres se sentin despullats. Una escena així va tenir lloc fa algunes setmanes en un lloc tan poc procliu a l'apocalipsi -i en general, a la mitologia de la fi del món- com la biblioteca del Col·legi d'Advocats, quan una quinzena de treballadors amb mascaretes i guants fins als colzes van irrompre en el senyorial lloc i… I va ser un moment: les criatures extraterrenes per un costat i els advocats per l'altre. Els uns furgant als estants i els altres consultant tractats de Dret penal. Els uns comunicant-se per senyes, o amb les veus enfosquides pel morrió, i els altres immersos en els entrellats del Dret processal espanyol; mirant de reüll els marcians, els extraterrestres.

Passen aquestes coses quan hi ha obres en una biblioteca. N'hi va haver en aquesta a finals de l'any passat i a principis d'aquest, i van donar lloc a l'escena de la quadrilla química nuclear i a d'altres. De la vetusta biblioteca es van haver de traslladar temporalment 30.000 volums, i és una altra imatge: els 11 responsables de la biblioteca empaquetant llibres -no 20, no 30, 30.000- i portant-los al soterrani, i després portant-los a dalt una altra vegada. A l'univers de les biblioteques jurídiques europees no deixa de ser notícia: després de les de Friburg i Bolonya -«i aquestes són públiques, tenen ajudes», explica Isabel Juncosa, una de les directores-, la del col·legi barceloní és considerada la tercera en importància. «No només per la quantitat de volums, sinó per la selecció, el criteri, la personalitat». En total hi ha 11 quilòmetres de prestatges. Prop de 350.000 llibres.

Reunions clandestines

La història del col·legi i de la seva biblioteca van de la mà: el primer existeix des del 1832 i la biblioteca des del 1833. Des d'aleshores, la institució ha canviat diverses vegades de seu, i no ha sigut menor el pes que ha tingut l'augment de la col·lecció en els successius trasllats. Ara, al Palauet Casades, a la cantonada de Mallorca amb Roger de Llúria, els llibres semblen haver trobat el seu lloc definitiu. Les obres -la remodelació que ahir a la nit va tenir la seva posada de llarg, amb la cerimònia i les personalitats per a l'ocasió, i les corresponents visites guiades- no van ser un capritx dels responsables, sinó un imperatiu legal: foc. Calia actualitzar les mesures contra les flames i adequar l'espai a la normativa. Els llibres, està comprovat, cremen amb extrema facilitat.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

I no obstant, quan tot cremava, la biblioteca dels advocats era una espècie de bastió de la incolumitat. «Aquesta és una de les poques biblioteques que no van ser cremades en l'època de la Barcelona revolucionària -explica Juncosa-. La sort va ser que els clients dels advocats cobrien tot l'espectre per l'esquerra i la dreta. Va ser protegida el 36, i més tard pels anarquistes, el 37». La policia franquista mai s'hi va ficar, cosa que va ser aprofitada per fer de l'edifici un centre de reunions de la clandestinitat.

El sancta sanctorum del lloc és una petita habitació de sostre alt a la qual s'accedeix per la llotja, el quarto de les joies -tota biblioteca en té un-, un recinte tancat sempre amb clau i connectat a l'alarma de la policia. Si hi hagués un incendi, aquí no s'activarien aspersors per apagar les flames: en el seu lloc es posaria en marxa un agent extintor gasós que no causaria un perjudici irreparable als llibres. Aquí hi ha llibres manuscrits del segle XI, i un Atlas Blaviana del XVII pintat a mà que és considerat la joia entre les joies. A una obra així, en cas d'incendi, un simple raig d'aigua no li pot caure.