Feliç any del Gall

    –Això és un drac, ¿no, mare?

    –Això és un drac, filla. ¿I veus aquelles dones? Són vestits tradicionals xinesos. I allò són fanalets xinesos. I aquells fan tai-txi.

Dicta i ordena la satrapia del clixé que el ciutadà xinès instal·lat a Catalunya no dedica el seu temps a fer res més que treballar, que obre ben aviat les portes del seu basar i les tanca ben tard, que dels dominis del seu bar –al qual la seva presència darrere la barra dota d’una espècie de denominació d’origen (bar de xinesos)– mai es mou, i que tret dels billars i el casino, i això alguns, la seva vida està mancada d’hedonisme, que produeix sempre, que no surt, que és discret, sinuós, que no es barreja. 

Llavors comença l’any 4715 segons el calendari lunar, l’Any del Gall per als xinesos, i tot això queda com a mínim en entredit, perquè a tot arreu hi ha celebració, fronteres endins i més enllà de les fronteres, i Barcelona no n’és l’excepció: i els xinesos ocupen el carrer i fan de la celebració un exercici d’extraversió.

Això va passar ahir, com passa cada any per aquestes dates. Centenars o milers de barcelonins van respondre a la crida. Aborígens, per ser precisos: la comunitat xinesa desfilava, protagonitzava la festa, eren dracs o lleons o portaven crestes de gall, en honor del signe del nou any, o eren les dones de l’Associació de Dones Xineses i exhibien una elegància inusual, però entre el públic escassejava la fesomia oriental. La desfilada va fer un recorregut breu entre el parc de l’estació del Nord i l’Arc de Triomf, i una vegada allà es va convertir en una seguidilla d’espectacles tradicionals, el plat fort de la jornada: arts marcials, balls populars, una dansa amb gongs i tambors.

    –¿I aquells?

    –¿Qui, aquells? Doncs uns nens xinesos… ¿Per què no vas i els ho preguntes?

    –No, mare…

Era una festa multicultural: també hi van actuar o desfilar els Castellers de la Sagrada Família, o el grup de percussionistes Beirâo, o els Trabucaires de Sant Antoni, entre altres entitats de tradició local. «Una mostra de la diversitat i la convivència interculturals», puntualitzava l’organització. «És una festa en què s’ha de participar», deia Lola Yan, del recentment creat Club Dragon Boat de Badalona, la mera existència del qual és un termòmetre de l’arrelament. Disposen de dues canoes drac a bord de les quals practiquen aquest esport tradicional –uns 2.000 anys d’història– en aigües de Badalona.

Un gong de joguina

Hi havia queixes per la velocitat de la desfilada: «Abans hi havia més temps per a les coreografies», deia José Montoya, de l’Associació Xina de Tai-txi. És un tret distintiu d’aquesta desfilada: les entitats s’aturen de tant en tant per regalar al transeünt un breu i ben treballat número. Pel que fa a la resta, tot apuntava al bon record. Feia bon dia. Hi havia una multitud allà. Els nens a les espatlles dels seus pares, els nens fugint dels lleons, els nens fent preguntes.

    –¿Això és un gong, mare?

Notícies relacionades

Dracs, banquets i fanalets

Les flors que cauen dretes

    –És un gong de joguina, filla.

Comença l’Any del Gall. El més excèntric dels signes. Intel·ligent, treballador, honest, obert i lleial. I vanitós, també.