Dos possibles destins per al futur Museu d'Arquitectura

El Museu d’Arquitectura de Barcelona encara no existeix ni té clar quin serà el seu destí. En l’etapa de l’alcalde convergent Xavier Trias, el govern municipal i la Generalitat proposaven que s’ubiqués dins de l’anomenada Muntanya dels Museus, que pretenia transformar l’avinguda de Maria Cristina i Montjuïc en un focus cultural de primera línia amb la reconversió dels pavellons d’Alfons XII i Victòria Eugènia, ocupats durant dècades per la Fira de Barcelona. Però Trias no va aconseguir el suport dels grups de l’oposició i el pla va quedar congelat.

En aquests moments, el consistori defensa la idea d’instal·lar aquest museu dins de l’Edifici Hub, que alberga el Museu del Disseny, amb la idea de reconvertir-lo en un espai més ambiciós dedicat a totes les arts creatives, mentre que la Conselleria de Cultura opta perquè la seva seu sigui el centre Arts Santa Mònica, que tot just acaba d’inaugurar 'Aftermath. Arquitectura més enllà dels arquitectes', una exposició que en el fons és una prova pilot per analitzar l’interès que suscita en el públic l’art de projectar i construir edificis. Aquest museu de la Rambla ja ha exhibit les mostres que han representat Catalunya en les biennals d’art i d’arquitectura de Venècia.

PÈRDUA DE VISITANTS

El Museu del Disseny estableix un relat de la ciutat a través de milers d’objectes de disseny, encara que l’any passat va registrar 100.000 visites menys que el 2015, cosa que ha encès les alarmes dels gerents municipals. Aquesta situació porta l’Icub a buscar una solució perquè l’equipament més important aixecat en l’última dècada no se’n vagi a la deriva. La primera mesura per sanar la ferida és que el pròxim 25 de maig aquest espai de la plaça de les Glòries acollirà la superexposició 'David Bowie Is'. Aquesta producció del Victoria and Albert Museum de Londres ha superat el milió i mig de visitants a les vuit ciutats on s’ha exhibit, com la capital anglesa, Berlín, París o Chicago.

Aquesta és una solució temporal que acostarà molts barcelonins al museu. L’operació més profunda passa perquè el centre ampliï les seves temàtiques a totes les arts creatives, no només el disseny, la moda i la il·lustració. Així, hi entrarien l’arquitectura i la fotografia, els dos grans buits museístics de la ciutat. Segons un portaveu de l’Icub, s’ha de treballar «perquè els grans equipaments es converteixin en centres de referència per les seves programacions, ja siguin exposicions temporals o col·leccions permanents».

AUGMENTAR LES VISITES

El segon tinent d’alcalde, Jaume Collboni, i el seu equip de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), estan immersos en l’elaboració d’un nou pla general de museus. «L’objectiu d’aquesta reconversió és augmentar les visites del públic local», va assegurar ahir el regidor, que no va voler avançar més dades sobre aquesta pròxima etapa que també afectarà el Museu Etnològic. «Ens estem plantejant unificar el museu amb seu a Montjuïc amb el de Cultures del Món. El pla és que l’Etnològic segueixi obert al públic però com a sala de lectura, d’estudi i de consultes especialitzades en antropologia i etnologia, i que l’equipament del Born s’especialitzi en exposicions», van explicar a aquest diari fonts de l’Icub.

CONTROVÈRSIA POLÍTICA

Notícies relacionades

La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard

El pla municipal destaca acabar la Via Laietana i la Rambla

La controvèrsia política ha perseguit el Museu Etnològic de Barcelona, que l’any 2015 va reobrir les seves portes després de quatre anys d’estar tancat al públic. Josep Fornés, el seu director, va assenyalar el dia que es va reinaugurar que els últims temps no havien sigut gens fàcils. «S’han redactat 12 projectes diferents, però mai hem deixat que aquest museu fos el de la barretina. Hem incrustat en el discurs expositiu l’antropologia d’altres cultures per explicar conceptes universals», va assegurar Fornés, que ara coordina també la seu del Museu de Cultures del Món, que en aquests últims mesos ha sorprès amb una exposició que critica l’explotació colonial de la capital catalana en la dècada dels 60.

Abans de la seva obertura, el govern de Trias volia que l’Etnològic perdés el caràcter universal del seu concepte museístic per centrar-se exclusivament en l’etnologia catalana amb exposicions com El sagrat, el profà i la festa i Etnografia km 0, que aquella època pretenien reduir l’exhibició a figuretes de pessebre, gegants, porrons, la pinacoteca religiosa del barroc i estris agrícoles. Aquesta decisió va alarmar destacats especialistes i va encendre la controvèrsia en l’àmbit universitari i dins de l’Institut Català d’Antropologia. Al final, les veus crítiques van guanyar la batalla, l’oposició en bloc va deplorar la reducció de l’Etnològic al que era català i el museu no va perdre el seu rumb original.