L'escenari del crim

És de nit, és 2 de gener i el pistoler s’acosta a l’Honda, desenfunda, 'bang', 'bang', fins a 11 vegades 'bang'. És un altre dia –qualsevol dia– i passa un ciclista, passa un gos, dos avis es troben i es diuen «què hi ha». És 2 de gener, és de nit, 'bang', 'bang': hi ha un mort, hi ha un ferit greu, hi ha tres dones al seient del darrere que baixen del cotxe, histèriques, que corren, que es refugien al supermercat dels germans Raza, Zubair i Alí. És un altre dia, qualsevol altre dia i els germans Raza atenen amables els clients, els venen tomàquets, els venen llimones, pa acabat de fer. Però és 2 de gener i és de nit i Zubair està enrere, ordenant la nevera, i en aquell  moment sent crits a l’entrada i des d’allà veu les tres dones i el primer que pensa és que estan borratxes, histèriques borratxes. 

És qualsevol dia i a la cuina del Platinium se sent l’olor del sancocho de la República Dominicana, més ben dit, fa olor de mofongo, l’especialitat de la casa, gambes en salsa de coco amb plàtan de fregir aixafat amb all. Però és 2 de gener i és de nit: 'bang', 'bang'. Ana, la cuinera, surt al carrer a llençar les escombraries i de sobte la gent comença a córrer, alguns es refugien dins del bar. És 2 de gener, 'bang', 'bang'. És qualsevol altre dia i Atenea, la cambrera xilena, està preparant un platinium, el còctel de la casa, fet amb Bacardí, menta, llimona espremuda i un ingredient secret «que no es pot dir», i pot ser que hi hagi un aniversari a la part del darrere i que hi hagi crits d’alegria. Però és 2 de gener i és de nit i al bar ja saben que hi ha hagut trets al carrer: així que truquen als Mossos. Des de l’interior entreveuen l’escena del crim. Veuen curiosos que s’hi acosten, que treuen els telèfons per gravar.

LA SANG DE LA FERIDA

És de nit, és 2 de gener i a l’avinguda de Rio de Janeiro un pistoler desenfunda, 'bang', 'bang', fins a 11 vegades 'bang'. Se sabrà després que era un assumpte entre dominicans, un assumpte de bandes, un assumpte de drogues. Que el pistoler tenia dos objectius, els dos homes dins del Civic, que les tres dones no eren cap blanc. És de nit, és 2 de gener: el pakistanès Zubair Raza veu que una d’elles està ferida, veu la sang, s’adona que no estan borratxes. Al mateix temps entra un noi: «No sé què ha passat allà fora». Zubair truca a la policia. És un altre dia, qualsevol altre dia i Zubair o el seu germà Alí estan ordenant el calaix de les cebes, o rebent una comanda, o netejant. Però és 2 de gener, i al carrer hi ha hagut un tiroteig. «Els únics llocs oberts eren aquí i el supermercat», explica Ana, la cuinera dominicana. 

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

És 2 de gener i és de nit i la braseria Ángel està tancada. És qualsevol altre dia i hi ha tres o quatre veïns a la barra, jubilats més que res. És 2 de gener i ningú correrà a refugiar-se allà. És qualsevol altre dia i José Luis, el propietari, treu al carrer una pissarra per anunciar el menú, que costa 9 euros i inclou pa, beguda i postres. És 2 de gener i tampoc obre el Daytona, bar i restaurant, així que tampoc ningú s’hi refugia, però si no és 2 de gener al darrere de la barra hi ha Bartolomé, l’amo, servint begudes i cafès, i dinars, i dient que: «Coses com aquestes poden passar en qualsevol lloc»; referint-se al 2 de gener, la nit del tiroteig, el dia del 'bang', 'bang'. 

És qualsevol dia i en aquest interval de carrer la vida passa amb normalitat, Atenea al Platinium serveix còctels, Ana fa sancocho a la cuina, els germans Raza atenen el negoci. A la parada de l’autobús la gent espera que vingui el 62, el 96, el 97 o el 104. Una senyora gran, fumadora compulsiva, amb la dentadura feta malbé per tants anys de tabac, es pregunta si no hauria de caminar fins al metro, ja que fa fred i l’espera és llarga. És un dia qualsevol i els nens passen amb les seves mares, els vells amb els seus bastons, els gossos amb els seus propietaris. Però és 2 de gener i dos mons per un moment s’han tocat. Un món de delinqüents. Un món de gent normal.