EL FUTUR D'UN EDIFICI HISTÒRIC

El disputat Borsí es perfila com a nova seu de la Fundació Jaume Bofill

L'entitat cultural privada està disposada a finançar la costosa reforma, a cedir els baixos als veïns i a col·laborar amb les escoles de Ciutat Vella

L'edifici, abandonat i llargament reivindicat pel Gòtic, acaba de passar a mans de l'ajuntament després del pacte amb la Generalitat per desencallar la L-10

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Durant l’anunci de la seva compra, la setmana passada, l’alcaldessa de Bar-celona va compartir el seu desig que no sigui «un bolet enmig de Ciutat Vella». «Volem que es converteixi en un equipament arrelat en la vida d’un districte que suporta una gran pressió turística», va assegurar Colau, donant un cop de porta, per si en quedava algun dubte, a l’anunciat Woody Allen Center. Ara que, després de comprar-lo a la Generalitat per contribuir a pagar l’arribada del metro de la L-10 a La Marina, l’ajuntament té les claus del majestuós edifici, a l’abandonat Borsí no paren de sortir-li nòvios. La nova situació amb el canvi de mans ha fet que al tauler de Monopoly que al capdavall és Barcelona, la casella de la petita plaça de la Verònica centri totes les mirades.

El projecte que té més números per tornar la vida a l’ara com ara decadent palau, llargament reivindicat pels veïns del Barri Gòtic, és el de la Fundació Jaume Bofill. Aquesta institució cultural s’ofereix a finançar la reforma de la vella escola d’arts i oficis –que s’estima en, almenys, dos milions d’euros–, a cedir els baixos als veïns i a col·laborar amb les diferents escoles del districte, al cap i a la fi la seva raó de ser.

La Bofill es presenta a la seva web com una «fundació cultural privada que fa 40 anys que promou el coneixement, el debat de les noves propostes per avançar cap a una justícia social més gran, i l’actuació de persones i col·lectius que també busquin la transformació i el canvi social».

El missatge de Colau, «que no sigui un bolet enmig de Ciutat Vella», té dos destinataris clars: els seus socis de govern, un PSC que durant dècades va apostar per omplir el districte d’aquests «bolets» –la màxima expressió dels quals és el Macba–, i els membres de la plataforma veïnal El Borsí pel Barri, que han insistit sempre que no volen un altre equipament de ciutat, sinó un que respongui a les necessitats del barri. Sense la seva mobilització, aquest edifici neoclàssic aixecat el 1883 i amb un terrat amb vistes, tenia molts punts per acabar sent un hotel.

ACCEPTACIÓ / No hi ha res tancat, però el pla de la Bofill és ben vist pel govern, pels dos partits, a l’estar disposat a sufragar les obres. Si l’ajuntament hagués de buscar una partida per pagar-les, l’edifici, tancat des de l’any 2009, quan la Llotja es va traslladar per les males condicions de l’immoble, podria continuar així sine die.

Notícies relacionades

El barri veu amb més bons ulls un think tank educatiu que un altre Zara, però recorda que les seves peticions continuen sent les del manifest que fa mesos que estan movent: un equipament obert als veïns. Ser seu d’una fundació privada, a priori, no encaixa en les seves propostes. «Seguim treballant en un pla que doni cabuda a les peticions que hem recollit en les assemblees en les quals han participat des d’ampes fins a comerciants», apunta Diego Martín, membre de la plataforma.

No són un secret les simpaties de la regidora Gala Pin pel teixit veïnal del districte, del qual és filla. El problema és que els veïns fa un any que treballen en un projecte que no acaben de concretar, potser per la descapitalització d’aquest mateix teixit amb el desembarcament d’activistes a l’ajuntament. Per poder gestionar els 3.250 metres quadrats edificats fa falta un múscul que, per ara, sembla no estar prou tonificat. Un espai menor si bé noble, els baixos que ofereix la Bofill, podria ser més assumible. Martín assegura –en altres paraules– que segueixen fent pesos.