Anar al contingut

BARÒMETRE SEMESTRAL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

Colau perd suport electoral encara que tornaria a guanyar les municipals

Barcelona en Comú baixa 2,8 punts en intenció de vot; ERC, mig, i CiU, 2,7

Es redueix la preocupació per l'atur i s'incrementa la que genera el turisme

TONI SUST / BARCELONA

Colau perd suport electoral encara que tornaria a guanyar les municipals

FERRAN SENDRA

Encara que el baròmetre semestral de l'Ajuntament de Barcelona només parla d'intenció de vot, no cuinada demoscòpicament, cosa que pot menyscabar la significació d'aquestes dades, la tendència que marca és tinguda en compte pels partits, sobretot si els va bé. L'última edició de l'estudi, presentada aquest dimecres pel primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, registra descensos en suport dels tres principals partits, amb magnituds diferents.

Barcelona en Comú, el grup que més baixa, rep al baròmetre, elaborat mitjançant una enquesta realitzada entre el 21 de novembre i el 9 de desembre, una intenció de vot del 15,1%, una dècima menys que el resultat que va obtenir en les eleccions municipals del 2015 però 2,8 punts menys que en l'anterior baròmetre, elaborat al maig i presentat al juny, en què el seu percentatge era d'un 17,9%. El desembre del 2015 era d'un 15,6%. La seva tendència a l'alça, doncs, s'atura.

Els seus principals rivals en la llista d'intenció de vot, ERC i CiU (en l'enquesta s'utilitza la nova denominació, PDECat, i així es va preguntar a la ciutadania), també baixen, però els republicans només quatre dècimes, del 12,3% a l'11,9%. En les municipals la candidatura d'Alfred Bosch va aconseguir el suport del 6,6% dels votants.

En el cas de CiU, el descens és més clar: d'una intenció de vot del 8,5% al maig passa a un 5,8% ara. Són percentatges que estan molt per sota del resultat de Xavier Trias el maig del 2015, quan va aconseguir un 13,7%.

COLAU PERD EN VALORACIÓ

Pisarello ha subratllat que el descens és general i ha trobat un motiu possible: “Potser és un missatge de la ciutadania, que ens diu que ens hem de posar d'acord en casos com el de la contaminació”.

En valoració, encapçalen la llista Trias i Bosch, igual que fa mig any, però amb dues dècimes menys: passen d'un 5,5 a un 5,3. Colau també repeteix com a tercera: rep un 5,1, tres dècimes menys que al maig. Pisarello ha afirmat que en aquest aspecte hi pot haver influït la participació de Colau en el debat de la “qüestió nacional” catalana, és a dir, el procés sobiranista.

La mà dreta de Colau ha destacat que el baròmetre recull una millora de la percepció de la situació laboral. Si es pregunta pels principals problemes de ciutat, no pels individuals, l'atur i les condicions de treball segueixen encapçalant la llista, com fa anys, però si fa sis mesos el citaven el 26,6% dels enquestats ara ho fan el 17,6%.

El turisme és ara vist com a principal problema de ciutat per l'11%, quan en l'anterior estudi el percentatge era del 5,8%. Creix, doncs, la preocupació pel turisme, i això deu tenir alguna relació amb el fet que sigui un dels aspectes centrals del debat municipal.

CONTAMINACIÓ

Un altre dels temes que estan en el dia a dia del consistori és la contaminació, i la necessitat de prendre mesures per combatre-la. En aquest baròmetre s'ha inclòs especialment una pregunta respecte a aquesta qüestió, i no permet doncs comparar amb edicions anteriors. La pregunta mostra un consens considerable: el 82,1% dels ciutadans creuen que a Barcelona l'aire està molt o bastant contaminat; un 80,3% creu que la contaminació perjudica molt o bastant la seva salut, i el 70% està més aviat d'acord amb potenciar l'ús de cotxes compartits i amb posar límits a la circulació en algunes zones.

Un 66,5% estaria d'acord amb deixar circular només cotxes poc contaminants en dies d'alta contaminació, mentre que un 28,4% es mostra més aviat en contra d'aquesta mesura. L'enquesta posa en evidència un rotund rebuig, del 81%, a increments de preu a les zones verda i blava quan els nivells de contaminació siguin alts. El consistori sosté que en aquest punt l'enquesta no resulta gaire efectiva, perquè es va preguntar sense discriminar el cas dels residents i dels no residents, quan el primer grup no es veuria afectat per l'increment en el pagament.