El verdader Black Friday barceloní

Es compleixen tres anys del tancament de l'emblemàtica llibreria Canuda, un divendres

icoy36411933 manresa161125170721

icoy36411933 manresa161125170721
icoy36411923 manresa161125170534
icoy36411924 manresa161125170624

/

3
Es llegeix en minuts

Dimarts se’n van complir exactament tres anys, així, xac, com si res. Tres anys del tancament de l’emblemàtica llibreria Cervantes-Canuda, avui reconvertida en una megabotiga de Mango, la més gran de les Espanyes amb 2.500 metres quadrats de superfícies. Doncs bé, aquell dia tristoi per a la història íntima de la ciutat, el 22 de novembre del 2013, va tenir un notari excepcional: el fotògraf Kim Manresa (Barcelona, 1960).

«Vaig arribar al carrer de la Canuda cap a les onze del matí i no me’n vaig anar d’allà fins que van tancar», diu. Aquell divendres, perquè va caure en divendres, va voler capturar amb l’objectiu tot el que tingués lloc durant la vetlla. Tot, des de l’avidesa dels clients amb munts de volums sota el braç a meitat de preu –va ser un Black Friday en el seu sentit més literal–, fins a l’estrès dels llibreters per atendre la marabunta de compradors amb un pessic de nostàlgia anticipada a la gola. Adéu a set dècades d’història. Adéu-siau.

El Kim també es va entretenir a retratar els cartells que el Pere, un dels empleats de la Canuda, solia retolar amb aquella cal·ligrafia tan característica: «Literatura de Terror», «Història del Món, 10 toms, 78 euros» o «Visiti el nostre soterrani. El cementiri dels llibres. Carlos Ruiz Zafón», la fletxa del qual assenyalava el camí cap a la cripta.

Amb el seu instint de reporter –als 14 anys ja estava gastant sola per al desaparegut Tele/eXpres–, el Kim va tornar al lloc dels fets els dies subsegüents darrere el rastre dels traficants de metall senegalesos i dels paletes, que van arrencar les velles prestatgeries a cops de martell fins a deixar només les parets dels 600 metres quadrats del local. Ho va fer en blanc i negre i amb només dos rodets Kodak, a l’antiga.

El resultat d’aquell inventari sentimental és una estupenda obra d’autor, cosida a mà, acompanyada pel text que va publicar a La Vanguardia el periodista Luis Benvenuty. La Canuda que ya no existe es titula, un llibre-objecte amb una presentació molt especial, originalíssima.

Resulta que abans del tancament el Kim va adquirir gairebé 300 exemplars de saldo que ara serveixen de caixa contenidora: un tall amb làser ha cisellat un forat precís a les pàgines velles on encaixa a la perfecció el seu llibret d’imatges, com si fos una d’aquelles bíblies de pega que amagaven la petaca (o la pistola) en les pel·lícules antigues.

Tant èxit ha tingut el souvenir que el fotoreporter n’està ultimant una segona edició que es posarà ben aviat a la venda a la llibreria Kepos-Canuda (Bruc, 76), sorgida de les cendres de l’establiment mare. Va obrir l’abril del 2014, de la mà d’un exempleat que es va quedar bona part dels fons. Xavier Ciordia es diu, un valent llicenciat en Filosofia (per això li va posar kepos, com el jardí d’Epicur).

Rellotger de professió

En realitat, el fotògraf, que també prepara una exposició al contigu Ateneu Barcelonès, ha pretès fer un homenatge al seu pare, rellotger de professió, que el portava els dissabtes de passeig fins a la Canuda, agafat de la mà. El progenitor es quedava entre els manuals de ciència, mentre el menut s’endinsava fins als prestatges que contenien les aventures de Sandokán, Robinson Crusoe o Kim de la India. Confessa l’altre Kim, el Manresa, que l’instint aventurer van acabar d’instil·lar-l’hi els cromos de viatges que regalava la llet RAM.

Notícies relacionades

Abans del comiat, ens vam colar al Mango a jugar una estona a la psicogeografia, a buscar entre la roba la doble arcada de la Canuda, o la boca de la cripta zafoniana, on ara s’ubica el forat de l’ascensor, ja que la megabotiga es va empassar també un altre establiment de roba a la cantonada amb la Rambla, una sabateria i les 24 habitacions de l’hostal Campi. Un nom gairebé premonitori, sí, campi qui pugui.

«¿Potser Barcelona s’ha de convertir en el futur en el Disney de la moda? Jo crec que hi hauria d’haver un equilibri», afirma el fotògraf. Tant és com es digui la cadena de roba low cost. Es va evaporant una mica de la identitat barcelonina i també, per què no dir-ho, la feina que donaven fàbriques que se n’han anat lluny, molt lluny, on tenien lloc les aventures de Rudyard Kipling i fins i tot més enllà.