Jugar a ser geòlegs per edificis de Barcelona

Les quatre columnes de granit de l’entrada principal del palau de la Generalitat de Catalunya procedeixen d’un temple de Tàrraco que es va construir fa uns 2.000 anys amb enormes roques d’una pedrera de Turquia. Al passeig de Gràcia, cantonada amb Diputació, hi ha una paret plena de fòssils marins com a petxines, cargols de mar, corals i algues. La Pedrera llueix una façana de pedra calcària micrítica amb fina textura subcristal·lina, edificada amb minerals procedents de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), de la comarca del Garraf, i d’Ulldecona (Montsià). Aquestes són algunes de les curiositats que aporta l’app BCN Rocks, una aplicació per a dispositius mòbils intel·ligents que convida a descobrir Barcelona des d’una perspectiva científica, cultural i arquitectònica.

BCN Rocks és un projecte de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). «La geologia és una disciplina poc coneguda. Per això 10 experts vam emprendre aquest projecte, pensat per interessar un ampli públic, perquè aprengui a identificar roques i altres materials geològics de façanes i de paviments», argumenta Lluís Cabrera, especialista en estratigrafia, paleontologia i geociències marines, degà d’aquesta facultat des del 2009 i promotor d’aquesta aplicació accessible a Google Play i AppStore.

 L’app compta amb una base de dades, un inventari de materials, jocs, propostes d’experiments i una singular ruta, que comença ala cruïlla de Diagonal i passeig de Gràcia fins a arribar a Ciutat Vella. «En total es poden recórrer 32 edificis i 21 tipus diferents de roques locals o de diferents procedències», explica Xavier Delclòs, geòleg  i membre de la Comissió de Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat.

Delclòs assegura que, en qüestió de roques, hi ha un abans i un després de l’Exposició Universal del 1888 a Barcelona. «Fins llavors la majoria procedien de la muntanya de Montjuïc. Amb la fira van arribar empreses que exhibien materials geològics de diferents països, com per exemple les columnes de Casa Ramona, al passeig de Gràcia, que tenen el seu origen als Alps italians», assenyala. Per certificar dades i procedències, els geòlegs han consultat inventaris municipals i l’arxiu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

La gran pedrera

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Anna Travé, del departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Ciències de la Terra, especifica que la pedrera barcelonina d’on treien el gres, i que ja no s’explota, era al que avui és «el Fossar dels Jueus, el Sot del Migdia i la Foixarda». D’allà, segons assegura l’ajuntament, en van sortir les pedres amb què es vanconstruir la muralla i el temple romans, la primera església cristiana, les basíliques romànica i gòtica i molts edificis modernistes de Barcelona.

José Fernández, investigador del CSIC, valora la reutilització de materials arquitectònics en diverses èpoques. «Les columnes del Palau de la Generalitat es van reciclar al segle XV, perquè les roques que van utilitzar els romans a Tàrraco són d’una gran qualitat. Darrere de les pedres s’hi amaga la història de la ciutat», conclou Fernández.