Postal de Leia i Kuni des de València

Els dos dofins que Barcelona va enviar a l'Oceanogràfic segueixen sense sobresalts el seu procés d'adaptació

icoy36072623 valencia delfines161028195618

icoy36072623 valencia delfines161028195618 / MIGUEL LORENZO

3
Es llegeix en minuts
NACHO HERRERO / VALÈNCIA

El sabor de la gelatina és el mateix a Barcelona que a València i a Leia i a Kuni els torna bojos. Però més enllà de les llaminadures preferides, la vida d'aquests dos dofins ha canviat bastant des que fa un mes van passar del Zoo de la Ciutadella a l’Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències. S'hi estan adaptant a poc a poc. El primer va ser passar la mala estona d'un trasllat de quatre hores per carretera, un viatge monitoritzat que van fer menjant, cosa que suposa que l'estrès no va ser tan fort. Després, va arribar el moment de conèixer la nova casa, als nous companys i, sobretot, els 10 entrenadors.

Julieta Arenárez és una d'ells i recorda l'important que va ser per a aquesta transició la presència de Montse i Rubén, dos dels seus antics cuidadors, que van fer amb ells el viatge i els van acompanyar la primera setmana. La idea és que siguin els mateixos animals els que marquin els ritmes del procés. “Tot ho fem molt a poc a poc, per exemple, quan vam oabrir les portes de la piscina mèdica perquè poguessin passar a una altra. Kuni va passar de seguida, però Leia va trigar tres dies, preferia espais petits. Sempre és difícil sortir de la zona de confort”, apunta aquesta cuidadora argentina.

Kuni va entrar sense por  ala piscina principal. Leia va trigar tres dies. Cada exemplar té la seva personalitat

La mateixa cautela han tingut per començar a integrar-los amb els altres 13 dofins que hi ha en una instal·lació que ha arribat a tenir-ne més de 20. “Primer els vam posar en piscines enfrontades perquè els veiessin, perquè assumissin que tenien nous companys. Després els vam ajuntar amb Apolo i Nico, que són els més joves. Sabíem que estarien bé i van estar encantats. Ara estan amb els dofins que no participen en l'exhibició”, explica. A poc a poc es van acostumant a la seva nova llar, que és molt més gran que l'antiga. Vint-i-sis milions de litres d'aigua i piscines amb fins a onze metres de profunditat, gairebé el doble del que es considera òptim. De fet, presumeix de ser el delfinari més gran d'Europa. ¿Per què?

UNA PISCINA A LA VALENCIANA

Notícies relacionades

Hi va haver un temps en què a la Comunitat Valenciana tot es feia gran, encara que poques d'aquelles obres tenen el rendiment d'aquest Oceanogràfic, que espera gairebé 50.000 visitants aquest pont. Molt per explorar per a aquests dos germans i aquesta és una de les raons per les quals de moment no està previst que s'estrenin davant el públic. “No coneixen la piscina i també s'han de seguir acostumant a nosaltres”, explica la seva entrenadora. Si en algun moment arriben a participar-hi ho faran en una actuació que ja no vol ser un xou de circ sinó una exhibició didàctica. Després de la seva recent privatització,  l’Oceanogràfic ha quedat en mans d'Avanqua, un consorci format per Aigües de València, Ket Gestió i l'aquari de Vancouver, que ha inspirat aquest canvi de filosofia de la mà de la psicòloga nord-americana Lindsay Rubicam.

En les tres actuacions diàries segueix havent-hi balls i salts, però s'han reduït notablement i ja no hi ha cèrcols pels quals passar ni pals que tocar. Hi predominen els jocs amb els entrenadors “com a reforç positiu” i s'han introduït ‘números’ en què s'explica què s'ha de fer en cas de trobar un cetaci encallat i s'ensenya com deixen que els extreguin sang, els facin una ecografia o els raspallin les seves 88 dents. Però de moment Leia i Kuni segueixen aterrant i gairebé sempre junts, per això ella continua amb anticonceptius però això canviarà en un futur quan ja no sols estigui amb el seu germà. Aquest serà un pas més en la seva integració a la seva nova llar i no té data, la posaran ells.