Anar al contingut

NOVA MORATÒRIA A L'ORDENANÇA DE CIRCULACIÓ DE VIANANTS I VEHICLES

Les bicis podran circular per les voreres de Barcelona com a mínim un any més

L'ajuntament prolonga la mesura fins que la calçada disposi d'una xarxa de carrils seguros

El govern s'escuda en la demora a aplicar el pla de mobilitat urbana en el mandat anterior

Carlos Márquez Daniel

Les bicis podran circular per les voreres de Barcelona com a mínim un any més

DANNY CAMINAL

Els ciclistes podran circular per les voreres de l’Eixample durant com a mínim un any més. L’ordenança de circulació de vianants i vehicles, modificada el febrer del 2015, donava un any i mig de marge per fer-les fora, ja que es va considerar que la xarxa de carrils bici encara era escassa perquè baixessin a la calçada amb seguretat. L’1 de novembre havia de fer-se efectiva l’emigració, però el govern d’Ada Colau encara no ho veu clar, així que amplia la moratòria, com a mínim, 12 mesos.
    La convivència entre bicis i vianants a les voreres ha sigut un dels debats urbans més calents dels últims temps. Tot i ser un mitjà de transport amb un paper residual en l’accidentalitat –681 bicis implicades en sinistres el 2015, l’1,34% del total– el ciclista s’ha convertit en el sac dels cops viaris. Tothom té un familiar o amic que ha tingut una topada amb una bici. Això, animat per una normativa que històricament ha tirat més llenya al foc al considerar-les un híbrid entre vianant i vehicle, ha desarmat un col·lectiu que, no obstant, no ha parat de créixer.

AVANÇ EL 2017/ Quan finalment s’apliqui la normativa, les bicis hauran d’abandonar les voreres de menys de cinc metres d’amplada, cosa que inclou gairebé totes les de l’Eixample. Només es podran utilitzar entre les deu de la nit i les set del matí, a excepció dels menors de 12 anys, que, juntament amb els seus acompanyants, queden exempts del veto. Fonts coneixedores del projecte d’extensió dels carrils bici assenyalen que el gran avanç –de fins a 90 quilòmetres– es produirà durant el 2017, ja que fins ara, entre redacció de projectes i licitacions, tan sols s’han pintat una desena de quilòmetres ciclistes.
    La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, confirma que la ciutat encara no està preparada per expulsar les bicis de les voreres. No és la decisió que li hauria agradat prendre, però les estadístiques recents tampoc animen a fer el pas contrari, amb dos ciclistes morts en menys de dos mesos. El primer va perdre la vida al xocar amb un camió de les escombraries el 25 de juliol a Floridablanca amb Casanova. El segon, al col·lisionar amb un taxi al Paral·lel, el 17 de setembre. Tots dos, doncs, circulant per l’asfalt, el seu teòric lloc natural. 
    La regidora de Barcelona en Comú responsabilitza de la moratòria la demora que arrossega el pla de mobilitat urbana 2013-2018 (PMU). Més enllà dels desitjos inabastables del document, com reduir el trànsit privat el 21% –el 2016 no s’ha arribat a reduir aquesta xifra l’1,5%–, el problema és que no es va aprovar fins al març del 2015. És a dir, un parell de mesos abans que es produís el canvi de govern a la capital catalana. En aquestes circumstàncies, la ciutat va perdre dos anys entre debats polítics, paperassa i burocràcia, de manera que tot el contingut ha quedat entre ajornat i desvirtuat. 

PLA SENSE GESTOS / «Tenim una xarxa ciclista molt lluny del que podria haver sigut si el pla s’hagués començat a aplicar quan tocava. No és que el PMU no ens agradi, sinó que no s’havien fet gestos per donar-li compliment». Es va aprovar en l’últim ple del mandat anterior, una mica estrany. Vidal creu que els 192 quilòmetres de carrils bici projectats, fins a completar una malla de 308 quilòmetres, ja podrien estar enllestits, i no descarta que la moratòria s’allargui més enllà de 12 mesos, fins i tot fins al pròxim mandat, ja que no es farà fora cap ciclista de les voreres de l’Eixample sense que abans disposin d’una alternativa fiable al costat dels cotxes.
    Vidal defensa que, des que Barcelona en Comú va arribar a l’alcaldia, «no hi ha hagut ni un sol dia en què no hi hagi un carril bici en execució». Admet que la situació a les voreres «no és la ideal», que les crítiques adreçades a la bicicleta neixen «de la falta de costum, ja que venim de percentatges de mobilitat ciclista ínfims». Entre el 2009 i el 2014, els desplaçaments a pedals van créixer el 33%, mentre que els registres de la resta de mitjans de transport es van mantenir estables o fins i tot en decreixement sostingut.
    Sobre la mala imatge que arrossega el col·lectiu, la regidora nega la major. L’incivisme està present en tots els mitjans de transport. «És cert que hi ha problemes de convivència a les voreres entre la bici i el vianant, com n’hi ha en altres àmbits». Aquí entren els costums, de com el ciutadà ha interioritzat certes escenes, de com la gent no diu ni piu quan una moto passa pel carrer d’Aragó a 90 quilòmetres per hora però s’indigna quan un ciclista li passa a cinc centímetres del braç.
    La xarxa prevista dicta que el 95% de la població disposi d’un carril bici a menys de 300 metres del seu portal. Aquest percentatge és avui del 72%, amb grans deficiències, sobretot, als barris de muntanya, on també hi ha un gran dèficit de parades de Bicing. Per a tots aquests objectius, el consistori destinarà 32 milions d’euros, la partida més gran destinada fins ara al ciclisme urbà des que en temps de Maragall es va inaugurar el primer carril bici, el de Diagonal per sobre de Francesc Macià. Curiosament, un dels més amples de Barcelona.
    Al marge dels carrils, l’ajuntament també preveu instal·lar 5.000 aparcaments de bici. Aquella U invertida que, segons Vidal, és el sistema més segur. És així sempre que el ciclista es gasti uns diners en un bon candau que desanimi els amics de les coses dels altres. No val la cadena de tota la vida, ni encara menys la bírria feble de combinació. 

Temes: Bicicletes

0 Comentaris
cargando