Només CiU i PP qüestionen que la Sagrada Família pagui llicència d'obres

El Ajuntament de Barcelona té la intenció de reunir-se amb el patronat de la Sagrada Família per reclamar-li que el temple disposi d'una llicència d'obres, i per tant, que pagui per ella, com fa qualsevol ciutadà o entitat que fa canvis a casa, en un local o en un edifici. Fins avui, el monument s’ha aixecat gràcies a un permís de 1885 que l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals, absorbit per la capital catalana el 1897, va expedir a l’arquitecte Antoni Gaudí.

La notícia, avançada divendres per aquest diari, no ha passat desapercebuda per a l’oposició, que bascula entre el suport mesurat i la crítica per les formes. Potser perquè temen que darrere de la demanda hi hagi un desig municipal d’un control més gran sobre l’obra que executa l’arquebisbat enmig de l’Eixample.

El número dos de CiU, Joaquim Forn, considera que el debat que «instiga el govern d’Ada Colau té més d’estètica i postureig que de proposta seriosa o amb consistència». L’única proposta de l’equip de govern ara per ara és la de demanar una reunió amb el patronat per abordar el tema. Encara que no és menys cert, citant fonts municipals, que la voluntat és que la construcció del temple es regeixi per «les mateixes condicions que la resta de procediments i actuacions que es porten a terme a la ciutat». Això és, que disposi d’un permís i que es pagui el que dicti la normativa.

MASSIFICACIÓ

Forn opina que el pas urgent és «disminuir en la mesura del possible els problemes que genera la massificació de visitants a la zona», cosa que només s’aconseguirà, al seu entendre, «des de la negociació, el pacte i el consens entre totes les parts, no des de la imposició i les amenaces». «Lamentem que el govern aporti suposades solucions que no tenen cap consistència tècnica ni jurídica», conclou el convergent.

Per part d’ERC, Alfred Bosch considera «normal que qualsevol construcció que es porti a terme a la ciutat pagui una llicència d’obres». No li sembla tan bé «que s’hagi emprès una croada només contra l’obra més emblemàtica de la ciutat». «L’ajuntament ha de parlar amb la Sagrada Família, que dialoguin per veure com es pot resoldre la situació i que es permeti acabar l’obra per tot el que significa per a la ciutat».

Daniel Mòdol, regidor d’Arquitectura, recorda que el temple és «una icona singular de Barcelona que situa la ciutat al món». Per això, i «sense que es posi en risc la continuïtat de les obres», el regidor, que a principis de setmana va qualificar la basílica de «farsa» i «mona de Pasqua», considera «positiu» que les parts parlin «a nivell tècnic» sobre la situació alegal del projecte. «Sense pressa i amb voluntat d’acord», conclou Mòdol, que ja va expressar els seus recels sobre el projecte, que planteja nombroses expropiacions a l’illa de cases del carrer de Mallorca per executar l’escalinata que va dibuixar Gaudí.   

CANVIAR LA NORMA

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

La presidenta del grup municipal de Ciutadans, Carina Mejías, lamenta que es generi «un problema on no n’hi ha cap» i que el govern de Colau aixequi «cortines de fum per tapar la seva nul·la i nefasta gestió». Li sembla «bé» que se’ls pugui exigir una llicència d’obres «com a tothom», però pel que fa a la quantitat a pagar, la normativa estatal eximeix les propietats de la Santa Seu de pagar l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO). Per tant, l’ajuntament, abans, si realment vol aplicar-li «les mateixes condicions», haurà d’aconseguir modificar la norma. On sí que pot intervenir el consistori és en la llicència d’obres, que, a diferència de l’ICIO, que es calcula en funció del pressupost del projecte, es mesura en metres quadrats d’obra.

Alberto Fernández Díaz (PP) acusa Colau de «buscar la bronca permanent i no construir Barcelona com a alcaldessa» i de seguir un criteri de «llicències a la carta o des de la coartada ideològica». «Mentre demana els permisos a la Sagrada Família o al CIE, no segueix els mateixos criteris amb els okupes de Can Vies o amb els manters».