Zoo sí, però ¿com?

Tot va començar amb la reforma del delfinari, indiscutible perquè el 2019 compleixi la normativa de l’Associació Europea de Mamífers Aquàtics (que ara se salta tant en el nombre insuficient de piscines com en la seva profunditat) i la instal·lació pugui continuar oberta. Però en paral·lel a aquest projecte de transformació, guardat en un calaix des de fa dos anys amb un pressupost d’entre 10 i 15 milions d’euros, l’Ajuntament de Barcelona ha obert un altre debat més gros i ara se centra en el conjunt del zoo de Barcelona.

Es tracta d’elaborar un full de ruta, replantejar-lo, fins al punt que s’ha parlat de tancar el zoo a mitjà termini. I d’això, del tancament, del delfinari i del zoo en conjunt, es va parlar principalment ahir a la tarda al centre cívic Pati Llimona en una jornada de Barcelona en Comú en què es va presentar la iniciativa ciutadana ZooXXI, el nom que les entitats animalistes han posat  a les instal·lacions que volen en el futur. Una cosa va quedar clara: el zoo ha de continuar. La qüestió és com.

Recuperar espècies

«Tancar un zoo és perdre les possibilitats de transformar-lo». Ho va dir primer Carmen Maté, exdirectora del recinte i responsable de coordinar el grup de treball que des del març debat sobre el seu futur. L’experta, després de repassar els canvis històrics que ha viscut la instal·lació de la Ciutadella davant d’un públic de mig centenar de persones, entre ells diversos animalistes i treballadors del parc, ha posat l’accent en la necessitat d’aquests equipaments per ajudar en la conservació de les espècies, així com en la seva funció per projectar la reintroducció. «Els necessitem, però hem de canviar la visió que en tenim. Hem de canviar el paradigma i la importància de la conservació. Han d’estar més centrats en la recuperació de les espècies. Han d’estar al servei de la societat i dels ecosistemes», va subratllar.

Més bel·ligerant va ser Leo Anselmi, del comitè de campanya de la iniciativa ciutadana ZooXXI i animalista que va liderar la prohibició dels toros a Catalunya sobre la qual dóna voltes el Tribunal Constitucional. Tot i això, va deixar clara una premissa: «Zoo sí, però ¿com?» Anselmi, que va anunciar que al febrer impulsaran la recollida de firmes sobre un nou model de zoo, va reconèixer: «Hem fet el gran esforç de passar de la nostra retòrica ideològica i passar del tancament». I per si no ha quedat clar ho ha repetit: «No volem el tancament, sinó la transformació. Potenciar el que està bé. Reconeixem que hem passat d’una postura a una altra i que hem après coses. Però hi ha coses que sí i coses que no», va incidir el també coordinador de l’associació Libera!, que va ser contundent en la idea que no té cap justificació que el zoo tingui animals que no estan ni amenaçats ni en perill d’extinció. «Es pot fer conservació sense tancar», va dir, i va denunciar a continuació que al parcs cada any se sacrifiquen 3.000 animals «per raons de gestió» (la polèmica pràctica del culling, que qüestionen també alguns biòlegs i veterinaris).

En paral·lel a la trobada d’ahir s’estan portant a terme des del consistori reunions de treball per marcar les línies futures que ha de seguir el recinte. D’aquest aspecte en va parlar com a representant municipal Carles Spa, assessor d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. «Ja no debatem si zoo sí o zoo no. Sinó quin zoo», va sentenciar. «El més important –va continuar– és que el zoo tingui un relat, una explicació. Hem de poder explicar el perquè de cada una de les espècies que tinguem i quin és el seu recorregut». També va incidir que s’ha de posar més accent en els animals autòctons.

Notícies relacionades

Barcelona haurà de renunciar als seus cetacis si no millora el delfinari del zoo abans del 2019

Colau fa un gir de 180º a la línia que va emprendre el zoo fa dos anys

El representant municipal va reconèixer que els temps en les decisions són més lents del que s’esperava. En aquest punt, es va referir a una de les principals urgències, el delfinari, al qual el grup de treball tenia previst dedicar un monogràfic el mes de setembre passat que no es va celebrar. Aquesta cita és principalment temuda pels biòlegs i els veterinaris del zoo, que creuen que aquesta instal·lació està pràcticament sentenciada per la pressió dels grups animalistes. Potser això explica aquesta frase de Spa: «El debat no està segrestat. No fem més cas a qui fa més soroll».

Com a resum de les reunions iniciades al març, Maté va concloure que a grans trets el model és molt compartit. «Tothom s’hi sentirà identificat». El debat no ha fet més que començar.