REFORMA POLÈMICA

Desert als voltants de Diagonal Mar

Botiguers del barri de Sant Martí, veïns i els establiments del centre comercial discrepen sobre les conseqüències de l'ampliació de la zona de botigues

fcosculluela35782846 barcelona   barcelones    04 10 2016  barcelona   report sob161004180032

fcosculluela35782846 barcelona barcelones 04 10 2016 barcelona report sob161004180032 / JOAN PUIG

3
Es llegeix en minuts
DAVID GARCÍA MATEU / BARCELONA

Tan bon punt se surt del metro d'El Maresme | Forum (L4) ja s'observa una successió de persianes abaixades i negocis d'escàs atractiu. Bars, perruqueries, forns i més bars. Poca cosa més. S'ha de caminar uns quants metres per trobar una sabateria d'aquelles de tota la vida. Després de 40 anys entre vambes i botins, l'encarregada, Isabel Guinot, explica que tots els seus amics comerciants han anat tancant amb el pas dels anys: “Es jubilen i ningú continua el seu negoci”. “Per alguna cosa deu ser…”, diu després de mirar per l'aparador al centre comercial que té a escassos metres del seu local.

UNA AMPLIACIÓ CONTROVERTIDA

15 anys després de la seva inauguració, el centre comercial de Diagonal Mar pretén ampliar la seva superfície de botigues en 5.400 metres quadrats, gràcies a un canvi d'usos que comportarà la reducció del nombre de punts de restauració i oci en benefici de la superfície comercial. El pla, al qual s'oposa l'Ajuntament de Barcelona, però sobre el qual no pot decidir pràcticament res, ja té la llum verda de la Generalitat. El president de l'eix comercial de Sant Martí, Carles Martínez, ho veu com “l'estocada final a la tímida recuperació” dels comerços de proximitat en la zona.

“A diferència d'un mercat municipal o un altre equipament que atrau gent a peu, totes les grans superfícies comporten una desertització dels voltants”, sosté Martínez. En el cas de Diagonal Mar, “no hi ha comerç, no hi ha barri… Si tenen qualsevol necessitat sempre hauran d'anar al centre comercial”. Només cal passejar pels carrers adjacents. “Són zones que ja no tenen personalitat pròpia; no hi ha vida més enllà de Diagonal Mar”, acaba dient.

ZONA SENSE VIDA I SENSE FUTUR

Rehabilitar comercialment la zona és pràcticament una utopia. “En els nous edificis que s'han construït no hi ha locals als baixos”. No hi ha nova construcció on desenvolupar activitat comercial. “Els petits estem condemnats, aguantaràs tant com puguis, però estem condemnats”, aporta Guinot, que uns carrers més amunt de la Diagonal també té el centre comercial de Les Glòries.

La cultura de consum ha canviat i els joves són la prova del cotó. Neus González, Paula Zaplana i María Escudero són veïnes i estudiants de la zona, però quan se'ls pregunta si alguna vegada es deixen caure per alguna botiga del seu barri, el seu no és rotund. “Tampoc és que n'hi hagi gaires”, puntualitza Escudero. “Només hi ha forns, pakistanesos i botigues de roba de xinesos”. Així que tampoc veuen amb malament la reducció de restaurants o sales de cine a canvi de més botigues. “Mentre no ens prenguin el McDonald’s”, afirmen.

A LA CAÇA DE NOUS CLIENTS

Els que veuen amb bons ulls l'ampliació són els encarregats dels negocis que ja pertanyen a la superfície comercial. “Més botigues suposarà més pol d'atracció”, assegura Pepi Gil, que regenta un negoci de bosses. Fins i tot veu positiu que se sumin noves marques de complements, ja que “si la gent de Barcelona sap que a Diagonal Mar hi ha cinc botigues de bosses, serà més fàcil que es deixin caure fins aquí”. “Després ja seré jo qui s'adapti al tipus de client que busco”, afirma.

Notícies relacionades

La fórmula la tenen clara: “Més gent, més probabilitat que entrin a la teva botiga i més probabilitat que comprin el teu producte”, al·lega Mónica Robles des de la caixa de la seva botiga de roba. A més, la reducció de restaurants tampoc la preocupa: “Ja hi ha prou restaurants i n'hi ha molts que sempre són buits”, assegura.

Segons Gil, el canvi gastronòmic s'hauria de veure reforçat amb un espai de restauració “de categoria”, per així “atraure els clients dels hotels” dels voltants que ronden les quatre i cinc estrelles. Restaurants, això sí, lluny de l'abast de les butxaques de molts barcelonins. “Diuen que és el model d'èxit, però en realitat ho està matant tot”, sentencia Martínez.

Temes:

Comerç