Gràcia retirarà les plaques franquistes que encara queden en 166 edificis

L’Ajuntament de Barcelona ha enviat una carta als veïns dels 166 edificis del districte de Gràcia que encara conserven les plaques que identificaven els pisos protegits construïts pel Ministeri de la Vivenda de la dictadura franquista. En la missiva, se’ls demana que les retirin.  Segons l’Ajuntament de Barcelona, la llei de memòria històrica, aprovada el 2007, obliga les administracions públiques a prendre mesures per a la retirada dels símbols d’exaltació de la insurrecció militar, de la guerra civil i de la dictadura franquista.

El districte insta els propietaris a treure les plaques i els anuncia que, si d’aquí un mes no han expressat la seva opinió contrària, operaris municipals les retiraran, assumint el cost íntegre de la retirada i de l’arranjament de la façana, si és necessari.

NEGATIVA PER ESCRIT

Les comunitats de veïns que s’hi oposin ho han de fer constar amb un escrit davant  el Registre Municipal, on s’aclareixi que hi ha acord de tota la comunitat per impedir-ho. Durant els últims mesos, el consistori va encarregar que es revisés quantes plaques seguien vigents des del 2007 i se’n van comptabilitzar 395. Actualment el cens d’elements franquistes havia disminuït fins als 166.

El districte, que s’unirà d’aquesta manera a l’esborrat iniciat a Nou Barris, ja s’ha mostrat obertament contrari a l’exhibició d’aquest tipus de simbologia perquè atempta contra el record de totes les persones que van lluitar contra el feixisme i de les que van patir la repressió de la dictadura. 

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

Després de Nou Barris, on es van trobar més de 200 plaques del Ministeri de la Vivenda, i Gràcia, els següents districtes que se sumaran a aquesta iniciativa seran els de Sant Andreu i Sarrià-Sant Gervasi. 

Actualment a Barcelona, segons el consistori, ja no consten estàtues ni símbols franquistes a l’espai públic. No obstant, sobreviuen encara molts elements d’aquella època dins de recintes privats que són d’ús públic, com passa per exemple a les esglésies.