Rere la "porta anti-okupes"

L'ajuntament avisa els propietaris de pisos ocupats que no poden recórrer a "pràctiques il·legals" de desallotjament com la de dijous al Raval -- L'empresa de seguretat contractada va arribar a instal·lar-hi una doble porta

  / PATRICIA CASTÁN

 
jcarbo35302350 barcelona      28 08 2016    barcelona     puerta del piso 2160827192820

/

4
Es llegeix en minuts
PATRICIA CASTÁN / BARCELONA

En diuen porta antiokupes i és el producte estrella dels serveis de seguretat que ofereix una empresa privada especialitzada en desnonaments que dijous va intentar buidar un pis ocupat per immigrants filipins al Raval. «La solució definitiva per a la intrusió a la seva vivenda deshabitada», diu a la seva web. El desallotjament va ser impedit pels veïns de la zona, que van alertar la policia al veure cinc homenassos de negre pressionant els filipins perquè se n’anessin, com va avançar ahir EL PERIÓDICO. Però el conseller tècnic del districte, Jordi Rabassa, ha alertat des del seu compte a Facebook de la gravetat d’aquest tipus d’accions sense ordre judicial, «totalment improcedent des del punt de vista legal», fent una crida a propietaris afectats per okupacions perquè desisteixin d’aquesta estratègia.

    La porta afegida, estil masmorra del segle XXI, ha quedat instal·lada (sense tancar) com a record de l’intent i, amb tota seguretat, per blindar una possible reokupació quan tingui lloc el desallotjament legal per via judicial. Una situació brutalment quotidiana en aquesta zona, ja que segons Rabassa des del mes de gener fins al mes de maig el districte ha treballat en 149 casos de desnonaments (per via legal), dels quals 70 afecten el Raval, amb 434 veïns a un pas del carrer, un 26% d’aquests menors. Des del Servei d’Intervenció davant Situacions de Pèrdua de la Vivenda i Ocupació, afirma que se n’han ajornat 99 casos i s’ha trobat solució temporal a quatre més i definitiva, a 46.

Col·lectius vulnerables

Així que la història de Rodman i d’Olimpia, dos dels com a mínim cinc ocupants del 2n 1r del carrer de la Cera número 15, és la de tants altres dissortats veïns de Barcelona, d’economia fràgil i castigats per la crisi. Ella, mare de dos nens, explica que anys enrere es van instal·lar a l’edifici amb un contracte en regla. Creuen recordar que pagaven una mica més de 500 euros. Fins que van deixar de fer-ho i van ser desnonats, com molts veïns amb pocs recursos a Ciutat Vella.

    Sabent que el pis estava buit, fa més d’un any van decidir ocuparlo il·legalment. «No teníem on dormir i aquí no hi havia ningú», justifiquen aquests inquilins, que han generat algunes queixes al veïnat per sorollosos i «problemàtics», expliquen altres residents i Rabassa. Però fa uns mesos, van començar les visites intempestives d’algú que els instava a marxar. Ho defineixen com un assetjament continuat, que va culminar dijous passat a la tarda quan es van presentar els cinc segurates que els veïns i activistes de la zona identifiquen com l’empresa STM Seguretat, encara que els Mossos mantenen que és la firma Desokupa, l’activitat de la qual qualifiquen de legal.

    Una i altra estan vinculades, malgrat que a Desokupa s’ofereixen procediments de desallotjament «amistosos» i suport «legal» per intermediar perquè algú marxi, mentre que a la de STM al·ludeixen a la prevenció. Cal no oblidar que des de la crisi l’ocupació de pisos buits ja no és matèria exclusiva dels okupes, sinó que molts col·lectius vulnerables a Ciutat Vella i barris perifèrics de la ciutat han aconseguit un domicili clavant una puntada de peu a la porta, moltes vegades en pisos abans desnonats. En aquest escenari, el servei de les portes antiokupes es ven com a alternativa «als tapiats i les antiestètiques xapes metàl·liques» –s’anuncien–, i sens dubte hi ha mercat.

    Entre els nous casos d’usurpació de vivendes es donen conjuntures molt diverses, que han propiciat l’aparició d’iniciatives com Desokupa, que el mes d’abril passat va saltar a la llum a l’enviar vuit especialistes a desallotjar una finca okupa de Gràcia, acompanyats per paletes que van procedir a desmantellar l’espai, entre altres intervencions. A la Cera, a més a més de la porta van col·locar una alarma que finalment van retirar.

Notícies relacionades

    Rodman no té gaire clar què ha passat exactament amb l’immoble on viuen. Un banc se’l va quedar però creuen que després el va vendre (ja ocupat) a un inversor, que seria qui n’ha encarregat el desallotjament exprés. Els homes no van amenaçar ningú, explica, encara que sí que van accedir al pis i els van dir que se n’havien d’anar abans de les deu de la nit. Després van retirar les coses del domicili i els van convidar a marxar en aquell moment, malgrat que tenen data de judici el mes de novembre, van afirmar a aquest diari. Va ser llavors quan van arribar els Mossos i la Guàrdia Urbana, avisats per veïns i activistes que s’havien concentrat davant el portal del carrer al veure que un homenàs barrava el pas a tots els veïns.

    Els Mossos van intermediar i es va acordar que els afectats segueixin al pis fins que ho dicti el jutge, mentre que el grup de Desokupa se n’anava, després de ser identificats. Però l’ajuntament –via Rabassa– insisteix que «no es poden permetre aquestes pràctiques al marge de la legalitat. Cal la intervenció del jutge» per desallotjar. Donant un «toc d’alerta» a altres propietaris que «usin mètodes impropis», rebutja les «suposades coaccions i evident pressió» per «fer fora la gent del lloc on viu». I convida altres veïns a denunciar aquest tipus de situacions. Abans que proliferin les portes dobles.