Pluja d'estrelles al cel de Barcelona

La nit de dijous a divendres és la millor per observar el fenomen dels Persèids

mjibanez3289713 12 08 2005 digital  enviado por e mail  un chico observa la 160807190050

mjibanez3289713 12 08 2005 digital enviado por e mail un chico observa la 160807190050 / MARC VILA

1
Es llegeix en minuts

L'estiu és temps d'estrelles, de les que es veuen a la terra en els llocs emblemàtics per estiuejar i les que s'observen al cel cada mes d'agost. La pluja d'estrelles més important de l'any està a punt d'arribar. Encara que els dies de més activitat es preveuen de dijous a dissabte, la nit de dijous a divendres serà la millor per mirar el cel i observar les també conegudes com a llàgrimes de sant Llorenç. El fenomen dels Pèrseids, s'espera que sigui significatiu aquest any, ja que els astrònoms preveuen una mitjana de 500 meteors per hora, quan habitualment són un centenar.

Per als que no se'n van de vacances, Barcelona ofereix opcions per veure la pluja de meteors. Una és apuntar-se al Sopars sota les estrelles, que organitza l'Observatori Fabra, on se sopa, es realitza una visita guiada i s'observa el cel amb un telescopi. Aquesta iniciativa es realitza de dimarts a dissabte.

CEL VISIBLE

Notícies relacionades

Cal tenir en compte que a les ciutats només es poden apreciar els meteors més brillants, perquè la resta queden emmascarats per la contaminació lumínica. Per això, les millors condicions per a l'observació es produeixen en llocs allunyats dels grans nuclis urbans on a penes hi ha contaminació lumínica i obstacles a l'horitzó que impedeixin disfrutar d'una bona visibilitat. Cal escollir un lloc fosc on pugui ser visible tot el cel. Així que si està passant uns dies en pobles de l'interior o en paratges poc transitats de la costa, planifiqui una sortida per veure com s'il·lumina el cel des del Parc Astronòmic Montsec, entre la Noguera i el Pallars Jussà, o l'Observatori de Pujalt, a l'Anoia.

La pluja d'estrelles es pot preveure amb antelació, ja que tots els anys la Terra en el seu camí al voltant del Sol travessa la trajectòria de diversos cometes, en aquest cas el Swift-Tuttle. Cada any, a l'estiu la Terra travessa l'òrbita d'aquest cometa, que és ple de partícules petites, de la mida de grans de sorra. Quan una d'aquestes partícules entra en l'atmosfera terrestre, la fricció l'escalfa i es vaporitza a gran altura. Durant uns segons la partícula brilla com si fos una estrella, i per això aquest fenomen rep el nom popular d'estrella fugaç.