COMPTE ENRERE PER A LA FESTA MÉS POPULAR DE L'ESTIU BARCELONÍ

Els Fraternitat tornen a pugnar pel tron de Gràcia

Després d'uns quants anys d'aturada, Fraternitat de Dalt es reincorpora al concurs de la festa major de Gràcia amb una singular reinterpretació de 'Joc de trons'

Entre el 15 i el 21 d'agost, els veïns que aquests dies ultimen els decorats canviaran els pinzells per micròfons; a Fraternitat la festa l'amenitzen ells

abertran34912595 barcelona 03 08 2016 barcelona reportaje sobre la preparaci160805102112 / ELISENDA PONS

abertran34912595 barcelona 03 08 2016  barcelona reportaje sobre la preparaci160805102112
abertran34912596 barcelona 03 08 2016  barcelona reportaje sobre la preparaci160805102013
abertran34912575 barcelona 03 08 2016  barcelona reportaje sobre la preparaci160805102003
abertran34912597 barcelona 03 08 2016  barcelona reportaje sobre la preparaci160805102100

/

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tot va començar –o va renéixer– per una aposta del fill del Joaquín, el més veterà dels que aquests dies treballen a preu fet al carrer. L’enyorança va impulsar l’Albert, l’altre apostant, i la Maria del Carme, la seva dona, a sumar-se al concurs de balcons. Ho van fer amb una temàtica tan o més gracienca que El Pescaílla, el veí més il·lustre del seu carrer, per cert. Van fer treure el cap pel seu balcó una Colometa i van omplir la façana de coloms. En un sopar al carrer, durant una de les festes sense ornaments –amb el que havien sigut abans, aquells sopars els semblaven tristos–, el fill del Joaquín va dir a l’Albert que estava convençut que la seva Colometa aconseguiria el primer premi del concurs de pòrtics i balcons (vindria a ser la segona divisió de la festa). L’Albert deia que no, que no guanyarien. El fill del Joaquín insistia que sí. I la conversa va acabar en aposta: «Si guanyem, l’any que ve tornem a decorar el carrer» . 

No cal dir que van guanyar i que, després de 10 anys d’aturada a causa de la jubilació de la vella junta –a què pertanyia el Joaquín– i la falta de relleu i de compromís, Fraternitat de Dalt va tornar a sumar-se a la Champions. La posició en què van quedar tant és. A ells tant els fa», asseguren (i semblen sincers). 

Però això va ser ja fa temps. El 2010. Van tornar al concurs, van participar quatre anys després d’una dècada de sequera, i van tornar a abandonar. Aquesta segona vegada, pel cansament d’Albert Capel i Maria del Carme Márquez, els que estiren el carro. 

I novament, després de dos agostos d’apagada en què el carrer es veia un altre cop musti i avorrit, l’enyorança va poder més que la mandra i van decidir tornar. I fer-ho sense estar-se de res, convertint el seu tram de Fraternitat, entre Tordera i Siracusa, en els set regnes de Joc de tronats . 

 

Set regnes, set decorats 

 

«A la gent li agrada pensar, dissenyar. No només ser obrer . Per això vam decidir dividir el carrer en set trams, un per a cada regne, i que en cadascun hi hagués un dissenyador» , explica la Maria del Carme, que parla amb especial afecte de l’Aigües Dolces. «Potser no és el més espectacular, però és el de les noies. El porten la colla de joves, de 17 i 18 anys» , prossegueix. 

Una altra de les peculiaritats de Fraternitat de Dalt és que els veïns que aquests dies suen la samarreta, d’aquí no res, del 15 al 21 d’agost, canviaran els pinzells per micròfons. «Els que treballem en els decorats també actuem. Som gent de teatre» , explica l’Albert, president de la comissió de festes del carrer i membre dels grups de teatre Dinamics i Vada Retro, que són a La Sedeta i que tenen molt a veure amb el ressorgiment del carrer. 

 

Memorial Emilio López 

Notícies relacionades

 

Així, a més de passejar entre els seus regnes, val la pena fer un cop d’ull al programa d’activitats. Destaca, per entranyable, el concurs d’acudits picants Memorial Emilio López. «L’Emilio era un històric de Verdi, molt implicat en les festes –explica la Maria del Carme– . Però es va fer gran i es va mudar a un pis adaptat a Fraternitat. La seva arribada al carrer, el 2010, va coincidir amb el primer reenganxament, i ell va ser dels més actius» , recorda. Amenitzava les tardes de feina amb acudits picants. Des que va morir el recorden com més els agrada a Fraternitat, amb rialles.