CONTROL PREVENTIU DELS INSECTES

Barcelona busca ajuda ciutadana contra el mosquit tigre

Detectar els punts de cria amb antelació és la millor mesura de prevenció

Les tasques de control han aconseguit reduir les zones de cria respecte al 2015

amadridejos34379374 barcelona   barcelones     20 06 2016    barcelona160620191413

amadridejos34379374 barcelona barcelones 20 06 2016 barcelona160620191413 / JOAN PUIG

3
Es llegeix en minuts
Antonio Madridejos
Antonio Madridejos

Periodista

ver +

El mosquit tigre ha colonitzat tota la ciutat de Barcelona i molt possiblement en serà impossible l’eradicació total, però les mesures de control sembla que funcionen i, per primera vegada des de la detecció dels primers casos el 2005, aquest any s’ha reduït la presència d’ous a les zones de mostreig, segons ha informat l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Concretament, no se n’han detectat en 20 dels 68 punts d’alt risc en els quals sí que se n’hi havien observat l’any anterior. Els especialistes demanen la col·laboració dels ciutadans per detectar els punts de cria i poder actuar amb antelació.

Encara que l’insecte està present a tots els districtes de la ciutat, és més habitual en zones pròximes a jardins i també als barris amb clavegueres i edificis més antics, «on és més fàcil que s’hi acumuli aigua», comenta el responsable del Programa de Control de Mosquits Tigre de l’ASPB, Tomás Montalvo. Les fonts amb circuit tancat d’aigua en moviment i els estanys i les piscines no són ambients proclius al mosquit tigre, que busca normalment «petits recipients on col·locar els ous», afegeix. «El mosquit tigre és molt urbà i prolifera en zones on hi ha aigua estancada», resumeix Frederic Bartumeus, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i coordinador de Mosquito Alert, una pàgina web i aplicació per a mòbils que permet que els ciutadans informin de la ubicació dels insectes.

Entre les àrees de vigilància especial a la ciutat de Barcelona, Montalvo ha citat els jardins de la Vil·la Amèlia, el parc del Turó de la Peira i en general Ciutat Vella. Per contra, els barris més immunes són els pròxims a zones forestals, com els que estan situats a la falda de Collserola, així com els pisos molt elevats. Des de la primera detecció a Sant Cugat, durant l’estiu del 2004, el mosquit tigre ha colonitzat tota l’àrea metropolitana, encara que no ha ocasionat la catàstrofe que es vaticinava al principi perquè «els ciutadans han desenvolupat una certa resistència a la picada», considera Montalvo.

CONTRA LES LARVES

Els especialistes atribueixen l’èxit de l’últim any a Barcelona a una combinació de tres factors. La primera són les mesures de control, que inclouen campanyes de desinsectació en zones proclius a la cria. Cada any, l’ASPB efectua al voltant de 900 actuacions. A les clavegueres, per exemple, s’hi aplica un insecticida biològic que ataca les larves. «L’eficàcia dels productes ha millorat molt al llarg dels últims anys –diu Montalvo–. Abans els seus efectes duraven setmanes, mentre que ara poden prolongar-se durant tres mesos».

En segon lloc destaca la col·laboració dels ciutadans, ara més sensibles al risc que representa deixar petits recipients amb aigua en terrasses i patis. Una ajuda essencial en aquest sentit són també les dades que rep la plataforma Mosquito Alert. Gràcies a l’aplicació per a mòbils, durant l’any 2015 es van rebre 300 informes sobre la possible presència de mosquit tigre a Barcelona. D’aquests, un 20%  van ser inclosos en els protocols de seguiment de l’ASPB.

Mosquito Alert ha estrenat recentment una aplicació per distingir les dues espècies principals de mosquit del gènere Aedes: l’albopictus o mosquit tigre, originari de l’Àsia i establert a Catalunya, i l’Aegypty, el vector transmissor de la febre groga i el Zika, present a totes les regions tropicals del planeta. Encara que aquest últim no s’ha observat encara, no és descartable la seva arribada per mitjà de viatges internacionals, encara que siguin episodis aïllats.

Notícies relacionades

No obstant, com ha recordat Montalvo, potser el principal risc procedeix de la capacitat del mosquit tigre per transmetre les malalties associades al seu cosí germà: «Creiem que tindria una menor competència vectorial, però no és descartable que transmeti el Zika», ha posat com a exemple. De fet, a Itàlia i a França ja s’han documentat casos interns de transmissió del virus del chinkunguña a partir de ciutadans que van viatjar a zones tropicals. Per aquest motiu, una de les zones de control continu a Barcelona són els voltants dels centres d’atenció al viatger. «Com més informació tinguem –ha afegit Bartomeus–, més fàcil serà actuar amb prevenció». 

Finalment, un factor que no es pot passar per alt són la sequera i el fred, elements que limiten el creixement del mosquit. «Quan hi ha pluja, és més fàcil que s’omplin petits dipòsits d’aigua», avisa Montalvo. Aquest any no s’ha detectat encara cap pic d’activitat de l’insecte, però això no significa que no n’hi hagi en els pròxims mesos perquè l’època de màxima incidència s’estén entre el juliol i l’octubre. 

Temes:

Mosquit tigre