Els bars s'alien amb els clients contra la retallada de terrasses

Joaquim Tur fa 30 anys que està al peu del canó al bar La Coctelera. Explica que s'ha reinventat diverses vegades per sobreviure a les traves burocràtiques i la crisi. Però ara ho veu negre: "Tinc quatre taules i me les volen prendre, encara que mai s'ha queixat ningú", resumeix. L'ordenança de terrasses no només afecta el seu vetllador, sinó tot el negoci, i per aquest motiu cinc clients i veïns s'han sumat a la seva causa. Un simple exemple entre els més de 90 establiments que en tot just uns dies ja compten amb uns 500 padrins anònims.

Després de la campanya de famosos de l'hivern passat  recolzant la supervivència de moltes terrasses històriques, els locals busquen ara el suport en els seus propis clients, que a més acostumen a ser veïns. Els empresaris (la majoria modestos) qüestionen el suposat "equilibri entre activitat econòmica i ús veïnal de la via pública" que reclama l'ajuntament. "Els que s'hi asseuen a dinar, sopar o fer un cafè a les nostres terrasses també són veïns de la ciutat", argumenten, mentre mobilitzen els seus parroquians. Un pols complicat, perquè la saturació de taules en algunes zones també ha provocat variades queixes de molts residents.

La incertesa que viu el sector de l'hostaleria respecte a l'ordenança de terrasses i les seves possibles modificacions a curt termini ha fet que l'estiu comenci amb ball de cadires. Com va informar aquest diari fa un mes, el sector es divideix entre els que han acatat la implantació de les controvertides regles de distàncies del 2015, i els que s'aferren al volum que tenien autoritzat el 2014. En aquest panorama i davant el risc d'inspeccions i sancions, els afectats recorren al rei de les terrasses: el client.

RECOLLIDA DE FIRMES

La mobilització va de recollida de firmes (els operadors de la rambla del Poblenou n'han entregat 8.500 a l'ajuntament i els restaurants i bars agremiats en sumen més de 30.000) fins als apadrinaments propulsats pel Gremi de Restauració de Barcelona. Una 'selfie' immortalitza els suports, gairebé sempre al costat de l'amo del negoci.

Segons les últimes dades de l'ajuntament, de les 4.400 terrasses de carrer més de 1.100 han hagut d'acatar retallades del 53% de mitjana al seu espai, cosa que suposa el desmantellament total d'algunes. Les queixes del gremi incideixen en el fet que es tracta de negocis consolidats que de la nit al dia poden arruïnar-se sense aquest recurs a la fresca. Els suports anònims també van arribar espontàniament durant la campanya de famosos que va recollir aquest diari i que va acabar en un llibre.

A La Coctelera els cinc padrins inclouen dos jubilats, un aturat i dos veïns en actiu, com Roberto Grijalba, que defensa "l'ambient fins i tot de nit" i també en època d'estufa. A la Vermuteria Lou (Escorial, 3), que perd tres de les seves quatre taules i fa uns mesos va apadrinar Amparo Moreno, ara són quatre jubilades les que s'hi fan la foto. Montserrat Latorre, de 80 anys, diu que el seu ritual diari inclou una parada per al cafè o una tapa amb amigues cada vegada que surt del metge. "La Lourdes ens guarda la taula", diu de broma.

Comerciants i treballadors de la zona de Santaló, on s'enclava el Marcel, recolzen aquest vetllador que ha de passar de 20 a 8 cadires. La seva propietària, Cristina, clama que després de 24 anys "els clients són amics". "La gent fa cua per seure fora, tot i que dins hi hagi lloc. ¿Per a qui creieu que és l'espai públic? ¡Per al ciutadà!", explica, amb el suport moral de la Lola, l'Enric, la Cristina i la Mercedes. Aquesta última, botiguera, treballa al costat i dina a les seves taules diàriament. "Les terrasses donen vida al barri", opina.    

Comparteixen circumstàncies amb el 4 Vientos (Mallorca, 330), on Rafael Gómez ha de reduir els seus 24 cadires a la meitat, encara que "en 31 anys no hi ha hagut problemes amb els veïns". "Lluny de queixar-se, els dóna seguretat, saben que arriben un dissabte o diumenge a la nit i que serem aquí". Els que freqüenten la zona, Xavier Prat, Francisco Cantos, Jesús Sánchez, Fanny Galindo... no conceben la desaparició de la seva rutina.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

A l'altre extrem de l'Eixample, el Bar Roca redueix de 16 a 8 els seus seients. Olga Roca, al timó, no entén que 15 centímetres els facin eliminar jardineres i dues cadires per taula. Per a ella és pitjor que les bicis acostumin a envair les voreres posant en risc el vianant. I en el sempre concorregut O'Retorno d'Urgell, Fermín Pérez, després de 24 anys a la zona, adverteix que sense terrassa hauria de prescindir de mitja plantilla, secundat per un grup de residents.

La campanya també té exemples en carrers controvertits. Com Blai o Enric Granados. En aquest, des de Casa Júlia, diversos veïns del bloc presten la seva cara i firma. Donen per fet que viure en una ciutat comporta tràfec. I que hi ha molèsties molt pitjors, remata Vicente Villacampa.