12, rue d'Isaac Albéniz

La cienciologia és una secta o religió minoritària com qualsevol altra, només que pulp, no en va el seu fundador, L. Ron Hubbard, va ser escriptor de novel·les de ciència-ficció abans que messies. La cienciologia utilitza un artefacte anomenat electropsicòmetre per mesurar l’estat mental de les persones. Si un electropsicòmetre monstruós hagués mesurat l’estat mental de Barcelona diumenge al matí hauria sortit un registre felicià, una disposició postcoital derivada de la Lliga guanyada pel Barça i la renovació del vincle eucarístic de Bruce Springsteen amb la ciutat, una alegria només comparable al dia en què Pep Guardiola torni i sigui nomenat conseller de Valors, això sí que serà un second coming.

Però en aquest mapa beatífic hi hauria hagut un nuvolet de preocupació, situada exactament sobre el número 12 del carrer d’Isaac Albéniz, o el 10 de Tres Reis, que pels dos carrers té entrada aquesta insòlita finca que fa cantonada del districte de Sarrià-Sant Gervasi. El motiu de preocupació: després de 27 anys sense pagar lloguer, els habitants (no inquilins) de l’immoble veuen que se’ls acaba el xollo.

La història l’ha explicat Toni Sust en aquest diari en dos articles antològics, L’okupa convergent i La comunitat de l’okupa Figuerola. Breument: l’edifici va ser expropiat per l’ajuntament el 1989 per a la realització d’un pla més tard cancel·lat. L’antic propietari va renunciar a recuperar la finca una vegada va quedar desafectada. El consistori es va oblidar de la seva nova propietat. I els residents no van fer manifestacions davant la seu del districte perquè se’ls fessin nous contractes d’arrendament sinó que, bé, es van habituar a la seva precària però també envejable situació. Fins que s’ha sabut que un dels veïns va ocupar tan tranquil l’altre pis del seu replà després de la mort dels seus habitants. El veí en qüestió, Joan Figuerola, és en aquests moments conseller de districte de CiU i com a polític ha mostrat la seva indignació amb la tolerància de l’ajuntament amb les ocupacions de vivendes públiques a Sarrià-Sant Gervasi, un escàndol, tu.

Fam i ganes de menjar

Figuerola al marge –l’home ja té prou problemes després que la seva ocupació hagi destapat el pastís–, el cas és un monument a l’escola Bruguera. Aquí es van ajuntar la fam i les ganes de menjar. Per un costat, el nyap de l'amo, cap altre que l’ajuntament, esperem que gestioni millor la resta de les seves propietats. Per l’altre, el tira endavant dels veïns, un comportament més aviat de penques però molt humà.

La finca està en una llengua de trama urbana atrapada entre la Via Augusta, la Ronda de Dalt i el parc de Joan Reventós, que té magnífics pins. Els únics vianants que hi havia a la zona diumenge al matí eren els indigents que anaven al centre d’acollida de l’associació Assis, al costat del maleït immoble. Els comptats bars i botigues estaven tots tancats. I de l’edifici no en sortia ningú a comprar un tortell a la pastisseria Foix de la plaça de Sarrià, una agradable passejada.

Escombrant l’escala

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Per fi va arribar un veí. Encara que no tenia gaires ganes de parlar amb un periodista, va resumir així els fets: «Un dia va deixar de venir el senyor que venia a cobrar els lloguers, sempre en diumenge. I fins ara». Va explicar que el seu pis té 42 metres quadrats i que alguna vegada s’havia dirigit a l’ajuntament per preguntar què passava amb la seva vivenda, però va admetre que tampoc s’havia esllomat davant el mur burocràtic, al capdavall qui hi sortia perdent no era pas ell.

Darrere del vidre translúcid de la porta d’entrada per Tres Reis es va veure moviment. La porta es va obrir. Era Figuerola, que estava escombrant l’escala. No va voler parlar i la seva presència va posar fi a la conversa amb l’altre veí, que es va escapolir cap a l’interior. Una estona després va arribar un altre veí. Mentre obria la porta va tenir temps de maleir el moment en què Figuerola va ocupar el pis i de demanar que no se’l compari amb ell. H