barcelonejant

Hi ha ganes d'anar a Basilea

Setze galeries proposen un recorregut amb premis per a qui el completi

 

  / CARLOS MONTAÑÉS

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La idea és acostar  el públic a les sales, i la recompensa es mide en obres i un viatge

Cinc-cents objectes, 16 localitzacions, unes coordenades i dos tresors. No és un 'geocaching' però ho podria ser. Encara que aquí un no necessita GPS i per descomptat un no pot emportar-se’n el que trobi o intercanviar-ho per una altra peça. Aquí només es tracta de descobrir. Encara que a ningú se li impedeix comprar, només faltaria. Descobrir que les galeries d’art són espais oberts en què es pot entrar a mirar; i descobrir que la seva oferta pot ser interessant, estimulant i fins i tot divertida. I si no, fixeu-vos en la graciosa visió que mostren de l’actual Barcelona els ninots de l’historietista Esegé des de les parets de la galeria Gothsland. Una de les 16 parades d’aquest geocaching artístic que té com a possible estació final, si sou afortunats, la fira d’art de Basilea, la fira de les fires de l’art contemporani. O, si no us toca, un val de 3.000 euros intercanviable per obres amb firma.

    «Hi ha ganes d’anar a Basilea», afirmaven des d’Àmbit Galeria d’Art dissabte al matí. La frase venia a tomb de les dues parelles que van entrar a la vegada amb dos quaderns vermells a la mà. El passaport. I és que per optar al sorteig del viatge o del tresor creatiu, un necessita acreditar haver visitat les 16 galeries que participen en la iniciativa. ¿Com? Amb el segell de les galeries estampat al passaport esmentat que s’aconsegueix gratuïtament a totes les sales del recorregut. Dos dels visitants ni es van molestar a veure la mostra. Una llàstima. L’exposició 'Xarxes', obra de Miguel Rasero, bé val dedicar-hi deu minuts. O més. Les seves obres són hipnòtiques, i la galeria, un diàfan espai blanc agradable de recórrer. Encara que tots van obtenir el seu segell. No hi ha examen, n’hi ha prou de demanar-lo.

    El passaport també és, a més a més de la prova que un ha fet el recorregut, el GPS analògic de la proposta. Hi figuren les galeries a visitar, les exposicions a veure i el nexe de la iniciativa: creació en suport paper. Això explica el títol: 'El paper de l’art'. La proposta suma tres edicions i aconsegueix el seu objectiu, el d’atraure  nous públics a les galeries. «Durant el temps que dura la campanya es multipliquen per quatre les visites, encara que això no significa més compradors», apuntava dissabte Artur Ramon des de la seva galeria homònima. Allà llueixen firmes destacades, Miró, Tàpies, Palazuelo... I allà va passar l’anècdota del recorregut de qui subscriu: durant la visita, l’ull expert del galerista es va adonar que algú havia penjat del revés un fantàstic collage de Saura. Ja se sap, l’art abstracte té tantes interpretacions com mirades rep.

Subhasta solidària

Notícies relacionades

N’hi ha més. Mariscal, a l’Eude; fotografia amb nom a l’A|34; icones de l’art internacional (Fernand Léger, Victor Vasarely), a la BarbiéDau al Set, a la Dolors JunyentPaul Jenkins, a Cortina, i dibuix valencià des del segle XVII al XIX, a Palau Antiguitats. Una oferta tan variada com el seu ventall de preus, que són a partir des dels 100 euros. Amb tot, l’exposició més original és la que es mostra a la galeria Clavell i Morgades: de les seves parets pengen peces de les col·leccions particulars dels galeristes. ¿'Voyeurisme' artístic? No. «Un joc», segons Jordi Clavell. «Una manera de demostrar que els galeristes prediquem amb l’exemple. Venem, però també col·leccionem. I no sempre col·leccionem l’estil que venem», apunta. La sala l’any passat es va emportar el títol de millor exposició de la iniciativa amb els vots del públic.

    La proposta acaba el 28 de maig i té traca final. El dia 26, a les 18.00 hores, allà on encara és el carrer dels galeristes, a Consell de Cent, hi haurà creació en directe. Mariscal, Esegé, Fina Olivart, Jaume Rovira i Miquel Paton (amb exposició a la sala Fernando Pinós) executaran a 10 mans una peça de dos metres per dos metres. Després hi haurà subhasta entre els presents. Qui més liciti s’emportarà l’obra. L’Hospital de Sant Joan de Déu, els beneficis.