Brompton, la bicicleta de James Bond

Andew Ritchie és l’Steve Jobs dels devots de les bicicletes Brompton. Parlar de devots és oportú perquè aquest exjardiner va decidir el nom de la bici que tenia al cap gairebé a l’atzar. A finals dels anys 70. Des de la finestra del despatx londinenc on treballava en el disseny del seu invent, el que Ritchie veia era el Brompton Oratory, que és com coneixen els catòlics anglesos l’església de l’Immaculat Sagrat Cor de Maria. Aquest segon nom, l’oficial, hauria tingut menys èxit comercial si de pedalejar es tracta. Òbviament, Ritchie no va inventar la bici plegable, perquè una Brompton en essència és això, però sí un disseny enginyós i, sobretot, un procés de fabricació artesanal que, segons s’afirma, garanteix una vida de 40 anys d’ús quotidià. Si algú creu que l’'street fighter' de vianants i ciclistes està en el punt més àlgid, que es prepari per a nous assalts.

   

 

 El nombre d’abonats del Bicing ha anat caient des que el 2009 el servei públic va plantar la bandera al seu Everest particular. Aquell any hi havia 190.000 usuaris o, almenys, aquesta era la xifra de carnets. L’última dada oficial d’abonats és molt inferior, 96.452 aquest abril. L’ús de la bici com a mitjà de transport a la ciutat, no obstant, creix. Barcelona ronda una mitjana diària de 140.000 desplaçaments. En tres anys la quota ha crescut un 15%. La conclusió natural és pensar que el Bicing ha sigut un ritu d’iniciació per a molts, la llavor d’una posterior florida, però que les molèsties (l’estat deficient a vegades de les unitats disponibles, la dificultat per trobar-ne una o, encara pitjor, la impossibilitat d’aparcar-la) han propiciat que molts prefereixin la seva pròpia bici. Encara que probablement així ha passat (llàstima, però no hi ha estadístiques oficials sobre el parc de dues rodes sense motor de la ciutat), aquesta conclusió passa per alt un detall molt important, l’efecte Brompton, l’iphone de les bicicletes.

Ni Rolls Royce ni Jaguar

Demà obre a Barcelona l’onzena botiga del món monogràfica d’aquesta marca icònica. És, a més a més, la més gran del planeta. Coses que passen a la capital. No és que sigui una gran superfície, però exhibeix de forma permanent 120 unitats d’aquesta bicicleta plegable, absolutament artesanal, un inusual avui dia made in England (recordin, Rolls Royce ja és propietat de l’alemanya BMW, i Jaguar, de l’índia Tata), que es munten pacientment a mà, només 50 al dia. Seria la bici de James Bond si hagués de perseguir així el malvat Ernst Stavro Blofeld.

    L’obertura d’una botiga exclusivament Brompton pot semblar, d’entrada, un esdeveniment menor, mereixedor d’una simple gasetilla periodística, però les xifres revelen el clàssic moviment de magma que antecedeix una erupció volcànica. Barcelona és, segons Óscar Alcaraz, responsable de la botiga, la ciutat del món amb l’índex més alt de Bromptons per càpita. Es diu aviat. Segons la companyia, hi ha 20.000 d’aquestes bicicletes, que no destaquen precisament pel seu preu econòmic. Arrodonint, tres bitllets dels morats, ¡glups!

    

A les pàgines de la secció de política es relata sovint com els independentistes miren d’«ampliar la base social del procés». Sembla que les dificultats són més grans de les previstes. A Barcelona, la base social dels usuaris quotidians de la bicicleta s’ha ampliat a un grup inimaginat fa pocs anys, el nebulós segment del que es consideren els professionals liberals, que, ho siguin o no, podrien fàcilment confondre’s estèticament amb ells. Van descobrir primer amb el Bicing que en una ciutat on els cotxes van a 12 quilòmetres per hora de mitjana, a pedals, en segons quines rutes, s’arriba als 20 per hora. Després, senzillament van decidir tenir la seva pròpia bicicleta, però el gran tap per a l’amsterdamització de Barcelona han sigut sempre els robatoris.

Notícies relacionades

Mals hàbits a les calçades de Barcelona

¿Sobren cotxes a Barcelona?

    A la ciutat holandesa, el remei contra els robatoris, que també n’hi ha, ha sigut optar per bicicletes poc atractives per als lladres. Les Brompton són escasses a Amsterdam. A Barcelona, les primeres bicis utilitzades com a mitjà quotidià de transport van ser les mountain bike, fa 20 anys, inapropiades i cares. Amb aquestes va néixer la por, justificada, al robatori. La solució del puzle local han sigut els pesats candaus i, en paral·lel, les bicis plegables, l’ús de les quals creix en progressió aritmètica.

    Segons Alcaraz (que, per descomptat, escombra cap a casa), la cultura Brompton ha fet el salt i ja no només és la bici dels professionals liberals. El seu pronòstic és que, polèmiques al marge sobre els quilòmetres de carril bici i sobre el pols amb els vianants, l’ús quotidià de la bici no farà sinó créixer els pròxims anys, sobretot perquè la pròxima revolució que ha de venir són les bicis elèctriques. El 2017, en un projecte del qual gairebé no es coneixen detalls, es preveu llançar la Brompton plegable i elèctrica. L’'street fighter two'.