Curro xiula com tu respires

Semblava una idea fàcil de portar a terme, però ho van intentar tots els membres del grup i cap va donar la talla. De manera que XTC va recórrer a un sintetitzador i a trucs d’estudi per gravar el ganxo xiulat de Generals and majors. Tan senzill que hauria sigut avisar Kurt Savoy.

Kurt Savoy, nascut Francisco Rodríguez a Andújar (Jaén) el 1946, és un home que segueix el seu propi camí: va presentar i va firmar exemplars de Kurt Savoy, biografia escrita per Manuel Macià i Vila, a Barcelona dijous passat, ¡dos dies abans de Sant Jordi!

És remarcable l’honestedat del volum, la contraportada del qual admet que el text conté «veritats i mentides a mitges», assenyala que «les estrelles s’han de deixar brillar al firmament i no fer-les baixar mai a la terra, perquè si no perden la màgia» i aclareix que, «com deia Miguel Hernández, les biografies només interessen als biografiats, fora que es condimentin amb una mica de fantasia».

El showman catòdic Toni Rovira fue l’amfitrió de l’escala barcelonina de Kurt Savoy, Curro per a amics i coneguts. La nit anterior al Sant Jordi particular de Curro va organitzar i va presentar una gala en el seu honor a Luz de Gas, una revisteta per la qual van desfilar a ritme de metralleta la guia espiritual Nube de María, el mag Gerard Borrell, el grup de rock Spritdiví en format de duo, el cantautor Carlus One, el jove conjunt de rock and roll Los Átomos i la tremenda rumba flamenca de Maruja Garrido. 

¿I Curro? Curro es va moure feliç per la funció de varietats i va xiular un número amb un i un altre número amb un altre. Fins que va arribar la seva hora i, ja el centre d’atenció, va xiular els temes principals de les pel·lícules El professional i El bo, el lleig i el dolent, Over the rainbow i Mediterráneo. El públic es va quedar de pedra amb les seves interpretacions. Curro xiula de la mateixa manera que tu respires, tant per expulsió com per absorció d’aire, i sovint aconsegueix un so sobrenatural que posa els pèls de punta.

Tot va començar el 1961, li sembla. Curro es va presentar al concurs Conozca a sus vecinos, de Radio Madrid. El premi per al guanyador eren 100 pessetes i un pot de Cola Cao. Va interpretar El rock de la cárcel i quan va arribar a una part de guitarra que no sabia tocar es va decidir a xiular-la. Va guanyar. «El pot de Cola Cao em va fer molta il·lusió», diu.

Ho diu en un cafè del centre de Barcelona l’endemà del xou de Luz de Gas al matí, abans d’anar a firmar llibres i a gravar una entrega de Toni Rovira y tú. Rovira està assegut al seu costat, vestit de presentador: colorista conjunt d’armilla i jaqueta de ratlles i llacet de pedreria. No perd el temps Rovira: prepara, amb el bolígraf a la mà i els folis a sobre la taula, el guió del programa del dia i parla pel mòbil amb els anunciants o possibles anunciants. «Ho faig gairebé tot jo», diu.

Curro és conegut com el Rei del Xiulet i ningú li ha discutit el títol. De la mà del productor Miguel Calderón de la Barca va xiular les composicions d’Ennio Morricone per als spaghetti western de Sergio Leone. En principi són lectures de temes ja existents, no són seus els xiulets que se senten a les versions originals, però Curro sospita que per estranys conductes els seus xiulets van emergir a les bandes sonores de l’anomenada trilogia del dòlar. «Ho he investigat, però no ho puc provar. Jo no sabia què gravava», diu. En qualsevol cas laquestes gravacions el van convertir en un xiulador cèlebre.

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

Establert a París des de finals dels 70, a Curro no li falta feina. Desfulla la margarida de si accepta o no una oferta de Disneyland París per actuar en un nou espai dedicat al western, prepara una gira nord-americana organitzada per una seguidora i dirigeix l’Association des Siffleurs du Monde.

A Curro, no obstant, se li resisteix el xiulet gomer. «És que sóc escrupolós i no em puc posar els dits a la boca així com així», diu.