Rere les traces de l'esclavitud

¿¿El navilier Antonio López, marquès de Comillas, que es va enriquir al segle XIX amb la compravenda d’esclaus, ha de seguir tenint un monument a l’espai públic i donant nom a una plaça de Barcelona i a una solemne sala del Museu Marítim? Els elements del nomenclàtor més conflictius amb la defensa dels drets humans que han traspassat la frontera del segle XXI guarden relació amb personatges històrics vinculats a l’esclavisme o al franquisme. I han subsistit més referències als abusos del colonialisme que als 40 anys de dictadura. D’això versa la nova ruta L’herència de l’esclavatge a Barcelona, que impulsa l’ajuntament en col·laboració amb l’Associació Conèixer Història i amb l’Observatori Europeu de Memòries.

    El consistori revisa una de les etapes més doloroses de la història de la ciutat amb aquest itinerari inaugurat ahir, que comença a la confluència de la Gran Via amb la rambla de Catalunya, al peu del monument en honor a Joan Güell, propietari rural, empresari tèxtil i metal·lúrgic i dirigent patronal, que també dóna nom al carrer que uneix la plaça de Sants amb la Diagonal. El monument de Güell es va instal·lar el maig del 1888, coincidint amb la celebració de l’Exposició Universal de Barcelona. «El juliol del 1936 es va fer caure a terra, i el pedestal es va dedicar a les víctimes del 19 de juliol, segons assenyalava una gran inscripció pintada a la base. El 1941, el franquisme va encarregar-ne la reconstrucció a Frederic Marès, que va fer una còpia gairebé idèntica a l’original», explica Oriol López, historiador i coordinador del projecte Memòria Barcelona.

    El recorregut finalitza dues hores després a la plaça d’Antonio López, davant de l’edifici de Correus. Ara el govern municipal ha iniciat un procés participatiu per decidir quin serà el nou nom del lloc. El 2010, la UGT i CCOO van demanar la retirada de l’estàtua en honor al navilier. No ho van aconseguir, però sí que van aconseguir que l’avinguda del Marquès de Comillas fos rebatejada amb el nom del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia.

Construcció de navilis    

Jordi Guixé, director de l’Observatori Europeu de Memòries, que depèn de la Universitat de Barcelona, defineix la ruta com «una memòria incòmoda de Barcelona». López precisa que l’objectiu de l’itinerari és posar una banderilla als carrers i als monuments esclavistes de la ciutat. «A l’edat mitjana, el 10% de la població de Barcelona era esclava, entre 3.000 i 4.000 persones», recorda a l’inici de la ruta dedicada a una ciutat on es van construir molts navilis negrers.

    López, que guia l’itinerari, també explica que és difícil aportar documents de qui va traficar amb esclaus i qui no, perquè els descendents es van encarregar de destruir proves. «El cas d’Antonio López és excepcional. Va ser el seu cunyat Francesc Bru, germà de la seva dona, qui va publicar La verdadera vida de Antonio López y López, on detalla com va aconseguir reunir la seva fortuna venent esclaus negres a Cuba», informa.

        Sobre Güell «recau la sospita» que finançava expedicions per capturar africans i robar-los la llibertat. «Hi ha moltes coincidències entre López i Güell. Tots dos van néixer en famílies humils, van emigrar a les Amèriques, es van enriquir, van fundar empreses i entitats bancàries, van ser mecenes d’Antoni Gaudí, els van dedicar monuments, els van enderrocar i el franquisme els va tornar a alçar encarregant en els dos casos la seva reproducció a Marès. A més, Isabel, la filla de López va contraure matrimoni amb Eusebi, fill de Güell, i van unir les dues fortunes», enumera.

    Durant la ruta, l’historiador planteja una mirada crítica cap a diverses icones històriques vinculades a processos colonials reconeguts en l’espai públic en l’actualitat, encara que no esmenta la plaça del Virrei Amat, a Nou Barris. L’itinerari també s’oblida que el Museu Marítim encara rendeix honors a Antonio López, que denomina sala Marquès de Comillas el conjunt espectacular de 1.700 metres quadrats resultant de l’ampliació de les naus gòtiques del segle XVII.

Abolicionistes    

El 1881, Antonio López, va fundar la Compañía General de Tabacos de Filipinas, a la Rambla, i després el Banco Hispano Colonial, que va finançar l’obertura de la Via Laietana. Aquests dos enclavaments són ara hotels i dos dels 10 punts que es recorren en la ruta, que també té parades a la plaça de Catalunya, que va acollir les primeres manifestacions abolicionistes, i a l’avinguda de la Catedral, on en l’edat mitjana es realitzava la compravenda d’esclaus.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

    L’arquitecte Julian Bonder, professor de Roger Williams University, que va dissenyar juntament amb 

Krzysztof Wodiczko el Memorial de l’Abolició de l’Esclavisme a Nantes, va participar en la inauguració de la ruta. «És una passejada no coneguda. A totes les ciutats europees hi ha empremtes, visibles o no, de l’esclavisme. És un passat complex. Ha de convidar a repensar el nostre present», diu Bonder.