La ciutat de tothom

El 2009, un petit grup de treball de l'oenagé Arquitectes sense Fronteres, molt crític amb el model Barcelona, es va presentar al concurs Racons Públics del Foment de les Arts i del Disseny (FAD), que va acabar guanyant. El seu projecte es basava en el diàleg amb els barcelonins per conèixer els problemes que els preocupaven i veure com havia de ser la ciutat en què desitjaven viure.

Aquest és l'origen de la cooperativa d'urbanisme Raons Públiques (Concòrdia, 30), nom encunyat en honor al certamen, a la qual es van anar unint altres professionals: antropòlegs, psicòlegs, dissenyadors gràfics i sociòlegs. «La complexitat de Barcelona requereix la feina de professionals de diferents sectors», assenyala l'arquitecta Lucia Zandigiacomi per explicar la diversitat de perfils d'aquesta cooperativa.

Veus de barri

Els principals eixos de treball de Raons Públiques, ubicada al Poble-sec des del 2013, són tres. El primer és el procés participatiu urbà. Per exemple, la cooperativa ha participat en la planificació integral de l'avinguda del Paral·lel i ha revisat el Pla d'usos de Gràcia, sempre tenint en compte l'opinió dels respectius veïnats. «Els usuaris són els que coneixen millor les necessitats de cada barri», explica la interiorista i membre de la cooperativa Susana Gimber.

El segon eix de treball és la reforma d'equipaments urbans (com, per exemple, els centres cívics) després d'haver arribat a un acord amb els futurs usuaris.

I el tercer eix és el treball a les escoles, amb l'objectiu de potenciar els vincles entre els membres de la comunitat (equip docent, alumnat i Ampa) a partir de la concepció, el disseny i la construcció dels seus patis. Aquest projecte, que es va portar a terme a l'escola La Pau (Sant Martí), va rebre el 2013 els premis Participa en l'Escola de la Generalitat i el Barcelona Associacions de l'ajuntament. Educació, construcció i participació són les idees transversals a tots els projectes d'aquesta cooperativa.

Com explica l'arquitecte Carlos López, el treball de Raons Públiques (de la qual, en l'actualitat, formen part 11 persones) queda simbolitzat en un petit carro, que anomenen el Carretó,l'eina de treball més singular de la cooperativa. «És un punt d'interacció itinerant —afirma López—. Un element estrany al qual la gent s'acosta per curiositat». Amb el Carretó, Raons Públiques crea debats espontanis al carrer, realitza enquestes i fins i tot activitats per a nens. «La idea és fomentar el dret dels veïns a explicar les seves necessitats», afegeix.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Al llarg d'aquests anys, Raons Públiques, expliquen Zandigiacomi, Gimber i López, s'ha convertit en un «referent de suport i observació» al Poble-sec. «Som un dels punts de referència en temes urbanístics al barri», diu Gimber. Per exemple, la cooperativa ha recollit i ha recolzat les al·legacions veïnals a l'ordenança de terrasses del carrer de Blai.

Raons Públiques va obtenir, el 2014, el Premio Nacional de Juventud i el VI Premi Joves Emprenedors Socials.