Explotar al màxim l'àmbit presencial i el virtual

Barcelona no és, ni de bon tros, tan barata per celebrar-hi congressos com Lisboa. La capital portuguesa resulta la més atractiva d'Europa per a tot el que afecta el MICE -sigles de Meetings (Trobades), Incentives (Incentius), Conferences (Conferències) i Exhibitions (Fires)- per la seva barator i s'ha aprofitat clarament del factor preu durant els anys de crisi. No obstant, en el transcurs dels últims mesos, observem un lleuger canvi en els motius que influeixen en la ubicació dels congressos, les reunions i els incentius de les empreses europees i en les despeses aplicades. El preu influeix menys; el valor, una mica més.

Prenguem com a exemple d'això l'últim Mobile World Congress de Barcelona. Comparat amb l'any anterior, han vingut alguns visitants més. I sobretot, la mitjana de despesa s'ha disparat en l'esdeveniment i sobretot als establiments de la ciutat. Les empreses es gasten més diners per presentar els seus productes, atraure l'atenció, demostrar el seu lideratge. ¿Quin paper jugaria si no entre el futur de la realitat virtual, els ordinadors de butxaca i els telèfons mòbils de canell la presència d'un personatge de la F-1 com és ara Lewis Hamilton? Torna l'exhibició i també tornen les ganes de tornar a la cosa mediàtica, com a factor de reafirmació del poder de la marca. Hi ha presses per tancar la crisi. El MICE resultaria, en aquest sentit, una drecera davant la competència i l'entorn.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Però, ¿els congressos representen exacatament el mateix que abans de la crisi? Com a instrument de màrqueting al servei de la millor relació amb els clients, amb els proveïdors, amb els competidors, amb el sector i amb els públics interns de la companyia mantenen sens dubte la seva eficàcia, si bé s'han desenvolupat enormement altres canals que aporten molta més immediatesa. Aquests són els casos dels contactes diaris que brinda internet, la publicitat on line, els showrooms internàutics, les videoconferències, l'Skype i les altres xarxes socials, les calls... La presencialitat que ofereix un congrés o un saló no és substituïble en cap cas per cap més dels canals descrits. Això és veritat. Ara bé, el cost de desplaçar centenars de persones d'una empresa a l'any per diferents llocs del món per reunir-se amb els seus públics resulta substancialment més car que els resultats a obtenir.

En aquest punt, les empreses busquen l'equilibri entre la despesa i l'eficàcia de les seves accions de màrqueting. El punt mitjà consisteix a explotar al màxim els canals virtuals i deixar per a les reunions presencials els de més eficàcia. D'aquesta manera, els més importants palaus de congressos, de convencions i de reunions del món, a més a més de cuidar els sectors històrics de les fires, estan atents a seleccionar els sectors emergents on la presencialitat es converteix en un bé tan valuós com indispensable. A més a més, estan creant serveis d'intel·ligència de mercat que relacionin entre si els visitants d'un esdeveniment. L'abans i el després apareixen tan importants com la mateixa reunió presencial. Encara més, diríem. El negoci entre congressos suposa la millor oportunitat de negoci, molt superior a la del mateix acte.