Anar al contingut

El primer pornògraf de Barcelona

Joan Sanxo Farrerons, fervent anticlerical, anarquista militant i divulgador del BDSM, potser no es mereix un carrer a Barcelona, però tampoc l'oblit

Carles Cols

El primer pornògraf de Barcelona

Joan Sanxo Farrerons va ser anarquista militant, fervent anticlerical, predicador del nudisme, mànager del púgil Luis Logan –el famosíssim Rei del KO–, promotor de la sardana, traductor de William Shakespeare, però, per sobre de tot això, va ser el gran pornògraf de la Barcelona dels anys 20 i 30, potser el primer. No és el personatge a qui aquesta ciutat li dedica un carrer, però el que és estrany és l’oblit en què ha caigut aquest Larry Flynt català. Tenia una impremta al número 9 del carrer de Bou de Sant Pere, companya perfecta de viatge per a la seva afició més lúbrica, el sexe i, ja que hi som, les seves desviacions. Sortir avui a buscar les restes que perduren de les seves obres és una aventura plena de sorpreses.
    Aquesta expedició pels arxius de la ciutat va començar arran d’un breu correu electrònic que un lector va enviar al diari. Va firmar amb pseudònim, ja que gestiona un blog dedicat a l’oceànic món del BDSM (bondage, dominació, sadomasoquisme i altres fílies), així que va preferir refugiar-se sota l’àlies Whip Master (el mestre del fuet) en tots els intercanvis de correspondència posteriors, molt animats, per cert. Volia donar a conèixer l’exhaustiva investigació que havia fet sobre Sanxo Farrerons, «probablement el més important dels pornògrafs catalans en llengua castellana en la seva època», que un dia promocionava el primer aplec de la sardana de Vallvidrera i l’endemà llançava al mercat, per correu i a tres pessetes, el seu llibre Las sectas sexuales rusas, del qual la Biblioteca Nacional de Catalunya en conserva un exemplar, donat al seu dia per Ramon Sarro, un psiquiatre que va confraternitzar amb tota una autoritat en la perversió, precisament amb Sigmund Freud, aquell que a l’esclatar la primera guerra mundial, sobreexcitat, va afirmar: «Tota la meva libido està dedicada a Àustria-Hongria».
    El llibre és la clàssica jugada mestra de Sanxo Farrerons: una desena de làmines il·lustrades, molt verdes, posen el punt picant addicional a un repàs detallat de les aberracions que, segons Uraloff Gorsky, exdirector del museu regional d’Uralsk, es cometien a les comunitats religioses de l’Imperi rus. Per exemple, els klisti, una secta cristiana amb la qual va combregar Rasputin, són fanàtics de la flagel·lació. S’hi dedicaven en grup fins que (així ho explica Gorsky) un d’ells cridava «nakatil, nakatil», una veu que anuncia el descens de l’esperit sant i que, fora sotanes, obria la veda per al sexe en grup. No costa imaginar-se la commoció que aquesta lectura devia causar a la Barcelona dels anys 30. El 1933, la premsa va informar de la imposició d’una multa de 500 pessetes a Sanxo Farrerons per la possessió de «37.000 exemplars d’obres pornogràfiques». No era una tirada curta.
Tres identitats
Whip Master té identificades les tres principals identitats que feia servir Sanxo Farrerons per donar curs a les seves inquietuds. Primer hi havia el seu propi nom. Com que Sanxo figurava com a amo de la impremta i cap visible d’una petita editorial que publicava, per exemple, la capçalera La Tuies, una revista humorística i eròtica en què, a la portada, mai hi faltaven dibuixos de senyoretes que traspuaven l’encant dels anys 20 i una ingènua laxitud moral.
    La segona identitat era Laura Brunet. Això tenia una mica d’acudit, ja que va prendre prestat el nom d’una dama de l’alta societat de Madrid, Laura Brunet de García Noblejas, coneguda per la seva fidelitat a la monarquia i al dictador Primo de Rivera. De la impremta de Bou de Sant Pere en va sortir una de les obres més celebrades firmades per Laura Brunet, Desnudismo integral, que relata en primera persona un viatge a Alemanya, edèn europeu llavors del fet d’anar com Adam i Eva a comprar el pa, amb capítols tan suggerents com Quince días con la piel al sol o Berlín con cerveza. Acompanyen els textos una bateria de fotografies d’alemanyes, i algun alemany, literalment barfuss bis auf den Hals, descalces fins al coll. Aquell llibre s’hauria d’arxivar pel seu tema, juntament amb una col·lecció de Biofilia, revistes editades per Sanxo sota el pseudònim de Brunet i dedicades a fomentar el nudisme. Mentrestant, va arribar la dictadura, i amb ella, el pudor. Ell va preferir l’exili. 
    La tercera identitat és la més interessant. Com a Víctor Ripalda (cognom pres del jesuïta Jerónimo Martínez de Ripalda, autor del catecisme per a nens), va firmar literatura pornogràfica molt pujada de to, amb especial preferència pel sadomasoquisme.
«Que bé que faci mal»
Però Sanxo Farrerons no només desperta l’interès del misteriós Whip Master. Aquell pornòpata i pornògraf barceloní ocupa un lloc preferent en una tesi doctoral publicada l’any passat per la UCLA, la Universitat de Califòrnia Los Angeles. Porta la firma d’Eilene Jamie Powell i un títol molt directe, Hurts so good: Representations of sadomasochism in spanish novels (1883-2012). La primera part del títol és un joc de paraules que té una traducció difícil, però més o menys seria «que bé que faci mal».
    ¿Què va moure Powell a dedicar la seva tesi doctoral a aquesta matèria? La seva percepció que «els autors espanyols utilitzen el sadomasoquisme a les novel·les per criticar l’Església catòlica i el feixisme». Per a això recull desenes d’exemples, entre d’altres, de la molt beata Emilia Pardo Bazán. I, és clar, de Sanxo Farrerons i la seva obra El pájaro azul, literàriament molt vulgar però, per al propòsit de Po-
well, extraordinària. «Més fort, que hi quedi un blau», reclama Luisa Arciniega de los Cabrales, la protagonista, a fra Carlos, el carmelita que la sotmet a una sessió de flagel·lació.
    D’aquesta aventura buscant les empremtes de Sanxo Farrerons queda per explicar un últim descobriment, que Whip Master desconeixia, però amb el qual va riure amb ganes. La Biblioteca de Catalunya disposa al seu catàleg d’una altra obra sortida de la impremta de Bou de Sant Pere. Un llibret d’exaltació anarquista, Barcelona con el puño en alto, un relat més o menys periodístic de tot allò rellevant que va ocórrer a Barcelona el 19 de juliol del 1936. L’exemplar té el seu ex libris. Va pertànyer a Juan Antonio Samaranch. ¡Ai, el plaer de tot allò prohibit...! 

Temes: Barcelonejant

0 Comentaris
cargando