UNA HISTÒRIA DE SANTS-MONTJUÏC... La Fundació Miró

La casa blanca de l'art

El singular edifici que acull la Fundació Joan Miró, obra de Josep Lluís Sert, encaixa amb l'esperit arriscat del pintor i escultor H L'arquitecte i l'artista mantenien una gran amistat

Un extens jardí envolta l’edifici de la Fundació Joan Miró, situat al parc de Montjuïc.

Un extens jardí envolta l’edifici de la Fundació Joan Miró, situat al parc de Montjuïc. / MÒNICA TUDELA

2
Es llegeix en minuts
SILVIA ALBERICH / BARCELONA

Ubicada en un dels racons més antics dels jardins de Montjuïc, la Fundació Joan Miró, al parc de Montjuïc, fa més de quatre dècades que s'erigeix com un referent de l'art contemporani, amb obres donades pel mateix Joan Miró, que va començar a idear aquest projecte a finals dels anys 60. L'ajuntament de Barcelona es va implicar des del principi en aquesta ambiciosa proposta i va cedir el solar en què està ubicat actualment el singular edifici blanc, amb sostres alts i formes cilíndriques.

El museu compta amb tres patis interiors, creats com a espais de meditació i entreteniment. L'estructura, amb tres plantes diàfanes, és obra de Josep Lluís Sert, arquitecte i gran amic de Miró, que va idear una creació totalment afí a l'esperit arriscat i curiós del pintor i escultor barceloní.

Més de 13 milions de visites

El 10 de juny de 1975, la Fundació Joan Miró va obrir les seves portes al públic i, des del primer moment, va tenir una gran acollida. El 1984, un any després de la mort de l'artista, el Patronat de la Fundació Miró va decidir guanyar espai i va encarregar a l'arquitecte Jaume Freixa l'ampliació de l'icònic edifici. «Freixa era deixeble i col·laborador de Sert, i va saber mantenir la imatge i l'harmonia de l'edifici original sense que variés la primera impressió d'aquest, mantenint una gran coherència», explica Rosa Maria Malet, directora del centre gairebé des de la seva creació.

Malet va arribar a residir en diverses ocasions a la casa de l'artista, de qui va aprendre moltes coses en els seus inicis professionals, primer com a ajudant i després com a conservadora del museu.

Notícies relacionades

El principal repte de la Fundació Joan Miró, que ha acollit més de 13 milions de visitants en els seus 40 anys d'existència, és continuar difonent l'obra de Miró. «Hem digitalitzat el fons de la Fundació i, mitjançant la Càtedra Miró, estimulem els alumnes perquè estudiïn la seva obra», afegeix Malet.

Precisament, una de les exposicions temporals que més èxit ha tingut en els últims anys és Miró i l'objecte, oberta al públic fins al 17 de gener. Diferents objectes domèstics, com gerros i adorns de ceràmica, conviuen amb els bigarrats quadros de l'artista. «Miró t'obliga a fer un exercici d'imaginació molt interessant», destaca Vivina Vilaplana, una jubilada de 68 anys que va visitar l'exposició en família. Per a la gran dels seus quatre néts, Laia Moñino, de 8 anys, «el més divertit és intentar endevinar què és cada escultura i, després, mirar el cartell per veure si l'he encertat». H