BCN imposa les 12 primeres multes per pisos buits a bancs

L'Ajuntament de Barcelona ha imposat les primeres 12 multes a tres entitats bancàries per tenir pisos buits durant més de dos anys. Les sancions pugen a 5.000 euros i es produeixen després d'haver impulsat els corresponents expedients, iniciats en el mandat anterior però que encara no havien acabat amb multes. Segons va anunciar ahir l'alcaldessa, Ada Colau, el mateix procediment s'està portant a terme en 62 immobles més de la ciutat.

Colau va sostenir que la situació continua sent preocupant i que la xifra de desnonaments segueix sent «alarmant», i per aquest motiu el consistori ha aprovat una sèrie de mesures que no només es basen en la sanció. Ha decidit també comprar vivendes, ampliar els fons per a ajudes de lloguer i flexibilitzar els criteris per accedir-hi.

OBJECTIU: MOBILITZAR EL PARC / Tant Colau com el regidor de Vivenda, Josep Maria Montaner, van assegurar que la intenció és «mobilitzar» el parc de vivenda que és buit. Algunes estimacions parlen de 31.000 vivendes d'entitats bancàries sense inquilins encara que el govern sospita que la xifra és notablement superior.

En el mandat de Xavier Trias es va fer un estudi en tres barris --Ciutat Meridiana (Nou Barris), Trinitat Vella (Sant Andreu) i Besòs (Sant Martí)- encara que l'alcaldessa va encaixar ahir que com a radiografia de la situació és insuficient i va avançar que l'ampliarà a la resta de Barcelona.

RECURS JA PRESENTAT / L'experiència d'altres ajuntaments és que, una vegada s'imposa la multa, el banc s'afanya a posar el pis al mercat o negocia amb l'Administració per a vendre-l'hi, va comentar el gerent de Vivenda, Javier Burón. Dels 12 pisos sobre els quals penja ara una sanció, set són de la Sareb (el banc dolent), quatre del BBVA i un de Banc Sabadell.

Dos (Sareb i BBVA) encara no havien rebut ahir la notificació de l'expedient sancionador, van confirmar fonts de les dues entitats. En el cas del Sabadell, un portaveu va revelar que han presentat al·legacions a la multa de l'ajuntament barceloní. De fet, les tres corporacions tenen un mes per recórrer o pagar els 5.000 euros imposats. Si no ho fan, aquesta va augmentant a 10.000, 15.000 i així successivament.

TEMPTEIG I RETRACTE / Però més enllà de les sancions, el govern de Barcelona en Comú (BC) va voler explicar que la comissió de govern aprovava ahir una modificació del pressupost per destinar 3,5 milions d'euros addicionals a la compra de vivendes destinades al lloguer social. Utilitzant el sistema de tempteig i retracte (l'Administració té preferència per adquirir el pis en el moment en què el banc el posa a la venda) que permet la llei impulsada per la Generalitat al març, Barcelona es quedarà amb un primer paquet de set immobles aquest mateix mes i ben aviat farà el mateix amb 10 més.

Colau i Montaner van exposar que es paga un màxim de 80.000 euros per pis i que, després de rehabilitar-lo en el temps més breu possible, es posa a disposició de les famílies sol·licitants. La intenció de BC és construir 1.000 vivendes noves a l'any, 4.000 en tot el mandat. El regidor de Vivenda va negar que es tractés d'un plantejament poc realista, tenint en compte que en els últims tres anys se n'han aixecat 300 el 2012, 225 el 2013 i 305 l'any passat, mentre que en el període 2002-2011 se'n feien un miler cada any.

MESURA «ORDINÀRIA», NO URGENT / Montaner va censurar que en el mandat de Trias «hi havia voluntat política de no fer vivenda», una crítica que CiU va rebutjar poc després en un comunicat. La regidora Maite Fandos va rebatre que el que BC presenta com a «mesures urgents» per a CiU eren «mesures ordinàries» i va sostenir que les sancions responien a una inspecció prèvia que va fer el seu govern. També va recordar que el seu equip va comprar 270 pisos amb una inversió de 27,7 milions.

Notícies relacionades

Vila Desnonament encara no se'n fia

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Pel que fa a les ajudes per al lloguer, el govern de Colau ha ampliat en un milió més els sis milions que ara s'hi dedicaven (des de l'abril del 2015). Però sobretot ha modificat les condicions per accedir-hi. Així, entre altres aspectes, podran accedir a aquest tipus de subvencions els que no tinguin ingressos familiars, una possibilitat que ara no estava contemplada.

Colau va interpretar que aquest tipus de suport econòmic «no és una despesa, és una inversió», perquè així les famílies vulnerables no són desallotjades de les seves primeres vivendes i obligades a ser reallotjades en un pis d'emergència o pendents de les ajudes de l'Administració.