Anar al contingut

L'Etnològic reobrirà a l'octubre amb un concepte mestís

La pressió d'antropòlegs i polítics aconsegueix que no es redueixi a la identitat local

El museu juxtaposarà la cultura catalana amb totes les que viuen a Barcelona

CRISTINA SAVALL / BARCELONA

El Museu Etnològic de Barcelona reobrirà finalment les portes el 4 d'octubre a Montjuïc, però amb una orientació en què la cultura catalana no serà la protagonista absoluta tal com pretenia fer l'anterior govern local de l'alcalde Xavier Trias, sinó que es juxtaposarà a altres tradicions i formes de viure que conflueixen a la ciutat, com la marroquina, la peruana, la pakistanesa o la xinesa.

L'Etnològic ha estat quatre anys amb les portes tancades per obres i en el centre de la polèmica pel propòsit reduccionista del govern municipal de CiU perquè fos un espai gairebé en exclusiva dedicat a les tradicions, els costums i les festes catalanes. Durant aquest últim any ha perdut la part més valuosa de la seva col·lecció internacional, que ha anat a parar a les sales del jove Museu de les Cultures del Món, al carrer de Montcada, al Born.

Els antropòlegs van qualificar d'«animalada» i «reducció folklòrica» la iniciativa, que va propiciar gairebé un any de lluita i protestes per part d'entitats universitàries i de grups polítics, que s'oposaven frontalment al canvi museístic liderat per l'exregidor de Cultura, Jaume Ciurana, i l'exdirector de Patrimoni, Museus i Arxius del consistori, Josep Lluís Alay, que pocs dies abans de les últimes eleccions municipals van destituir Josep Fornés com a director de l'Etnològic al treure-li la firma en decisions relacionades amb els continguts, el personal i el pressupost.

En aquesta nova etapa, Fornés torna a ser el director del museu, segons confirma Berta Sureda, comissionada de Cultura nomenada per l'alcaldessa Ada Colau. «L'Etnològic té molt de potencial. No solament per les seves col·leccions, sinó pel programa social que porta a terme. Fornés té objectius ambiciosos. Vol que el museu representi totes les cultures que conviuen en una Barcelona plural. La diversitat és la realitat de la nostra societat», diu Sureda.

Després de tant de temps amb les portes tancades, aquest espai necessita, segons Sureda, més recursos per aconseguir certa visibilitat. «La idea és que l'Etnològic i el Museu de les Cultures del Món vagin de la mà, que segueixin una mateixa línia editorial», afegeix la nova responsable de l'Institut de Cultura de Barcelona, de qui depenen els museus municipals.

FERMESA I COHERÈNCIA / Fornés defineix com a «dolorós» tot el procés sobre el canvi de rumb que CiU volia per al museu, que va necessitar 12 projectes diferents, alguns de bastant radicals. «Hem patit moltes incomprensions, però l'equip del museu i els seus assessors ens hem mantingut ferms. Hem pogut salvar la línia filosòfica i conceptual d'una institució amb més de 70 anys d'història», assenyala l'antropòleg, que assegura que en aquesta nova etapa se seguiran exhibint objectes d'arreu del món de manera coherent. «La comparació és una eina fonamental per a la reflexió etnològica. Les velles classificacions pròpies de l'antropologia colonial i el folklorisme rural es veuen superades per la dimensió comparativa. Tan exòtica és una màscara africana com una eina agrícola catalana del segle XIX. Les dues ens poden ajudar a meditar sobre els nostres rituals, sobre les creences i les identitats, i sobre com ens relacionem amb l'entorn social i natural», apunta Fornés.

Fornés defineix l'Etnològic com un museu social que segueix una premissa científica. «El museu de la barretina no s'ha arribat a materialitzar. Hi havia tota la intenció, malgrat que després ho neguessin», afirma el director, que pretén fer un espai participatiu, compromès, respectuós, crític, experimental, accessible i plural. Això sí, les col·leccions més extenses del museu són les de peces d'àmbit català, com els valuosos exvots, i això es reflecteix en les exposicions. «Però els conceptes als quals es remet són universals», afegeix.

Llorenç Prats, professor d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, va ser una de les veus incisives contra el projecte de CiU. «No han entès mai el que és l'Etnològic. Volien utilitzar el museu a favor d'una ideologia política. És mal camí que els polítics decideixin els continguts culturals», afegeix Prats.

A la primera planta del museu destaca un fris d'objectes, un mosaic de peces de diferents orígens ideat per Fornés i altres destacats antropòlegs com Adrià Pujol, autor dels textos que acompanyen àrees com la dedicada a creences i ideologies. Hi cobren especial protagonisme les dones a través d'una pintura de sor Àgata, que el 1558 va morir penjada per defensar la seva fe cristiana, i d'un vestit blau d'una miliciana que va arriscar la seva vida per lluitar per la llibertat a la guerra civil. En el mateix escenari hi ha un àngel negre d'Ocaña, un canelobre jueu i una màquina de fer pa d'àngel.

Temes: Museus

0 Comentaris
cargando