Anar al contingut

BARCELONEJANT

Gelats ferotges, gelats bojos

MAURICIO / BERNAL

Hi va haver un instant del qual va brotar tot això i va ser quan el nen va veure enarborar a algú un tub de pintura i moure la mà en l'aire, i de sobte, xac, una línia de color. «Màgia», va pensar. Es va estrenar pintant lletres, com tothom, visitant de nit les cotxeres per estampar la seva firma als vagons, o millor, amb un grup organitzat que feia parar els trens accionant la palanca d'emergència, perquè ja era plaer el que està prohibit, i perquè parar un tren per la força i aprofitar la pausa per pintar-lo causava angoixa, por, feia pujar l'adrenalina. Va començar tot d'aquesta manera i fins aquí l'ha portat, a aquesta nit de diumenge, a una plaça de Terenci Moix semibuida on ultima la seva millor obra de la jornada. És de matinada, les dues tocades, quan es pot treballar més bé. Els primers traços inconnexos s'han convertit en una imatge amb sentit. Tan sols queden, pel que sembla, la filigrana i els detalls, i a la recerca de perspectiva, d'una visió de conjunt, l'artista retrocedeix i mira. Llavors diu:

-Se me n'ha anat l'olla, tio.

El temps ha decantat unes coses i n'ha afirmat unes altres, i el nen que prenia per sobrenatural el poder d'una pintura en esprai es fa dir avui Konair OnergizerKonair per als amics, encara que els amics segurament li diuen pel seu nom de veritat. Té 26 anys i durant mitja vida s'ha entregat a la seducció d'això, la nit, el món furtiu, les vigilàncies, la policia. «M'encanta anar sol, l'adrenalina, vigilar», diu. Una dotzena de noctàmbuls es reparteixen còmodament la plaça i semblen no prestar atenció al moment artístic. Són ravalers, són nocturns: potser hi estan acostumats. Un, no obstant, més curiós que els altres, se separa del grup i es queda mirant mentre el grafiter treballa, veient el no res transformar-se en alguna cosa, i al final pregunta: «¿És un gelat?» I sí: a la superfície blava del respirador amb aspecte de turbina on Konair fa progressar el seu dibuix cap a la demència («això està quedant molt estrany», insisteix), despunta, en efecte, un polo, un gelat. Gelats: estan per tot arreu, mossegats per un costat, amb les seves ganyotes d'angoixa per l'altre, gelats ferotges, gelats bojos i desesperats. L'autor és ell.

Un historial de multes

La nit havia començat a les 11 i havia avançat pels camins de la recerca, el deambular per carrerons a la recerca d'una superfície apropiada, un racó lliure de policies, a més a més, i fins i tot el polo de la turbina havia acabat amb un angoixat gelat de color rosa en un portal del carrer de la Paloma, i dos més, més modestos, als extrems de Tallers, un a prop d'Universitat, un altre al costat de la Rambla. «Estem estrenant llei mordassa, per cert, i ara les sancions són més dures», havia dit en una pausa, però tranquil, despreocupat, no seran pas les lleis de la dreta les que acabin amb l'art urbà. «Però vaig amb més compte». Konair, a més a més, està probablement en el seu millor moment. Els gelats li han proporcionat un lloc en l'imaginari de l'art de carrer local i ara el conviden a galeries, a altres ciutats, el reclamen grafiters acabats d'arribar per sortir de nit junts, ell que sap per on, ell que pinta aquests gelats. «M'agradaria viatjar més, la veritat, pintar més en altres ciutats, però hi ha un munt de coses que em lliguen: lloguers, factures, nòvies, la feina…» Feina, sí. De dia, Konair és empleat en una agència immobiliària.

Tot artista urbà, tot grafiter, qui més qui menys té el seu historial de multes, i les de Konair arriben a casa de la seva mare i això és molt empipador. «En tinc un munt d'acumulades, un munt, i la meva mare es preocupa, ¡però no tinc res amb què pagar!» Se les agafa amb calma, les coses, que és probablement el que s'ha de fer si un és nocturn, furtiu, grafiter. A Terenci Moix, la plaça, toquen dos quarts de tres. El gelat està acabat. Tres ulls, tres celles, tres forats de bala. I aquella expressió d'espant.