BARCELONEJANT

Allò que el turista no sabrà de Gaudí

Hugo Acuña, Arseniy Kovalskiy Kova-Gaudí i Feliciano Pla-Xiberta.

Hugo Acuña, Arseniy Kovalskiy Kova-Gaudí i Feliciano Pla-Xiberta. /

3
Es llegeix en minuts
ELOY CARRASCO

Villarroel avall, vestit de color negre, amb barret i levita. Barba blanca i bastó enèrgic. Podria ser un excèntric perdut o, atesa la proximitat del Raval, un hipster extremista, encara que el Primavera Sound i el Sónar ja queden una mica lluny en el temps. Sens dubte va massa abrigat per a l'època de l'any. En realitat sembla que acabi d'arribar del segle XIX i com a tal el tracten les mirades dels altres vianants. El cavaller continua per Sepúlveda i fa tota una volta a l'illa de cases sembrant la hilaritat aliena, es mira el rellotge de butxaca i finalment entra al local del número 43 de Villarroel.

Hugo Acuña Filippelli li agrada adornar amb un cop de teatre la reunió que ha convocat a la galeria d'art que regenta, Peix-Up, amb motiu del 163 aniversari del naixement de Gaudí. Diguem que Gaudí és la seva vida. «El persegueixo des que sóc molt jove». Arquitecte i urbanista argentí establert a Barcelona des de l'any 1975, ha citat un grapat d'aficionats -algun dels quals es mereix el rang de superexpert- per parlar sobre el geni de la Sagrada Família. Per parlar-ne i per debatre'n una mica, perquè aquí es fila molt prim el detall, es qüestiona fins i tot el nom. Ni tan sols és del tot clar, planteja Acuña, si Gaudí es es deia Antoni o Anton, i això és una cosa que milers de japonesos marxaran d'aquí sense tenir-la claar. A la partida de baptisme consta com a Anton Plàcid Guillem Gaudí Cornet, però aviat va fer fortuna el nom d'Antoni i així es va quedar. Tampoc se sap amb tota seguretat, hi ha pugna històrica, si va néixer a Reus o a Riudoms, encara que un dels presents, que és evident que sap el que es diu, deixa caure la teoria salomònica que la seva mare el va tenir al carro que la traslladava d'un lloc a l'altre.

Gaudí era pèl-roig i tenia «un color de mirada estrany» des dels seus ulls «celestesviolacis», informa Acuña, erudit tant de l'obra com del personatge. «Patia reumatisme i de petit faltava a l'escola. No jugava a futbol. Observava els objectes, així passava les hores». Amassant la indesxifrable inspiració.

Potser els japonesos i també els russos que ahir es morien de calor a la cua al davant de la Pedrera o anant cap al Park Güell tampoc arribaran a saber mai que Gaudí «no era un misogin com el tracten molts historiadors». La seva poca punteria amb les dones potser es devia al fet que «era tímid», la qual cosa el va convertir en un desgraciat successiu en amors. Fins a tres no correspostos se n'hi compten, sent Pepeta Moreu, mestra i modista de Mataró, la que més a prop va estar de compartir amb ell una fletxa de Cupido.

A veure si el 2026...

Notícies relacionades

Un dels assistents a la conversa intervé sovint. Corregeix amb ardor, matisa sense pedanteria. Si el coneixement de causa fos matèria avaluable, Feliciano Pla-Xiberta optaria a matrícula d'honor. És un enginyer retirat que té 85 anys i es va criar al davant de la Sagrada Família. El seu pare i el seu avi van conèixer personalment Gaudí, de qui diu que té «15.000 apunts». Està amatent quan Acuña esmenta que a l'arquitecte se li va ensorrar la cúpula del palau episcopal d'Astorga. «¡Va caure perquè algú va decidir ensorrar un mur de contenció!». Honor salvat. L'amfitrió, per no ser menys, redobla llavors la defensa de l'ídol comú, a propòsit del mateix de sempre: ¿quan s'acabaran les obres? «¡Les catedrals gòtiques triguen més de dos segles a fer-se! A veure si el 2026, que és el centenari de la seva mort...».

Enmig de tan amenes revelacions -i no menys dades tècniques sobre arcs, columnes, rectes, corbes i paraboloides hiperbòlics-, irromp un balboteig inintel·ligible. La veu prové d'un racó de la galeria. Tots es giren per veure qui parla. És Gaudí en persona, que intervé per aclarir un altre dubte sobre la seva complexíssima persona. Era ell l'estrany individu que rondava pel carrer, el de la levita i el bastó: el resultat de barrejar la imaginació una mica gaudiniana d'Acuña amb l'actor Arseniy Kovalskiy Kova, que no balbuceja sinó que és rus.