La parca explica batalletes a Gavà

L'abril del 2013, els museus catalans amb fons procedents de jaciments arqueològics van unir les seves forces per muntar, sota el segell comercial d'Arqueoxarxa, exposicions conjuntes i així aixecar el cap durant la crisi. El primer tema que van escollir era tot un avís que amb aquesta aventura col·laborativa no volien passar sense pena ni glòria. El sexe en l'època romana. Aquest era l'eix argumental de la primera exposició. Van reunir sota un mateix sostre (o sobre un mateix llit, si es prefereix) peces habitualment disperses en museus de diversos llocs (porrons fàl·lics, baldes obscenes, una selecció de grafits pujats de to del temps d'August…). El millor d'aquella mostra era que en la seva itinerància s'anava enriquint, perquè cada museu que la rebia com a hoste preparava alguna conferència o festassa per a l'ocasió. I encara està així, de bolos. Aquest estiu, per exemple, arriba a Empúries i, per a l'ocasió, es representa entre les ruïnes d'aquella antiga colònia grega, durant vuit sessions només, Lucilla, una meuca romana, la teatralització d'una imaginària esclava sexual que, després de comprar la seva llibertat, acaba de mestressa d'un bordell a la Costa Brava de l'imperi. És una història fictícia, però rigorosament documentada.

Amb motiu de l'èxit d'aquella satisfactòria primera empresa d'Arquexarxa, el Museu de Gavà acaba d'estrenar el segon resultat d'aquesta aliança museística. L'han batejat com El fi és el principi, que encara que sembli el títol d'un ensucrat manual d'autoajuda després d'una separació o alguna cosa per l'estil, és en realitat l'altra cara de la moneda del sexe, ni més ni menys que la mort, més concretament un relat sobre com eren els ritus funeraris prehistòrics en el territori de l'actual Catalunya.

Fa 22.300 anys...

Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, però alguna cosa va passar per aquestes latituds fa 22.300 anys. Aquesta és l'antiguitat que se li atribueix al jaciment funerari de Mollet de Serinyà (Pla de l'Estany). Fins que els arqueòlegs en localitzin un altre, és el més antic del lloc. En aquest per primera vegada es va inhumar amb cerimònia i sentit transcendent del més enllà. Això ja ho havien fet a l'extrem oriental del Mediterrani fa 120.000 anys. Aquetes batalletes de la parca donarien joc per a una altra exposició d'abast internacional. El que fa la de Gavà, més modesta, és mostrar l'exquisit bon gust amb què ja en el paleolític superior es practicaven aquelles primeres cerimònies de comiat. Al finat se l'enterrava amb boniques joies de variscita, penjolls de dents de cérvol i fins i tot valuosos productes d'importació, com talles d'obsidiana de Sardenya. Segons com es miri, un luxe comparat amb l'austeritat d'avui dia.

L'exposició recorre les diferents formes d'inhumar prehistòriques, des dels sepulcres unipersonals fins a les fosses col·lectives, com la de Dosrius (Maresme), fruit d'una batalla, o la de la Sagrera, resultat d'una epidèmia. Només al final, en ple neolític, va arribar, se suposa que de Centreeuropa, la moda d'incinerar el finat.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Rust Cohle, protagonista de True detective, un personatge més enllà del pessimisme, sostenia en un dels discursos amb què sermonejava Martin Hart que «la consciència humana és un tràgic error de l'evolució», que l'ésser humà es creu especial, com més enllà del regne animal. «Som coses que s'il·lusionen amb l'obsessió de tenir un jo», deia. Si fos així, això ja va tenir lloc precisament en l'etapa que s'exhibeix al Museu de Gavà. Aquí queda la idea.

La qüestió és que, com un Llàtzer, la segona exposició d'Arqueoxarxa ja s'ha posat a caminar. També anirà de gira, com la del sexe. Mentrestant, sembla que ja s'està gestant la tercera. Astèrix a Hispània. Aquest és el repte, ¡per Tutatis!, que s'han fixat els museus arqueològics catalans.