Joies romanes en l'aire

La vil·la romana de la Sagrera torna al silenci dels segles. Una part va veure la llum per les obres, eternes, de la macroestació de l'AVE. Se'n van extreure elements valuosos i es va documentar el conjunt abans que un túnel ho tornés a enterrar. Encara queden, no obstant, zones per excavar dins i fora de la infraestructura que el gestor estatal Adif ha d'aixecar. I, a més a més, els arqueòlegs contractats han de seguir amb la restauració del patrimoni descobert. Però des de fa més d'un any, aquestes tasques sumen zero. Els experts se'n van anar perquè Adif no els destina ara fons com té establert com a promotor, recorda l'ajuntament. Aquesta aturada és paral·lela a una obra que a pesar de tots els anuncis del Ministeri de Foment està una altra vegada sota mínims. El Servei d'Arqueologia demana sense èxit que segueixi el procés, i per evitar que el pas del temps deteriori els materials ha de prendre mesures especials de conservació al centre de la Zona Franca on es guarda tot.

Estances amb temperatura i humitat controlades o líquids especials on se submergeixen objectes intenten mantenir en bones condicions les peces descobertes els últims anys: parts de mosaics i pintures murals, petites escultures, peces de bronze o gerres. En el terreny encara pendent d'excavar, al costat del nou pont del Treball Digne, les herbes hi proliferen igual que els signes de l'erosió de la pluja o els canvis de temperatura. «La millor protecció, reitera l'ajuntament a Adif, és que continuïn i acabin les excavacions, no tapar o aïllar el lloc tal com es proposa», diu Josep Pujadas, responsable d'Intervencions Arqueològiques.

LA SORPRESA / El futur és incert i els contactes reiterats amb responsables diferents i canviants de l'ens estatal no ho aclareixen. En el tòrrid juliol del 2011, l'arqueologia preventiva que exerceixen, i continuen fent si hi ha activitat, recalca Pujades, arquitectes vigilants del servei que segueixen les excavadores quan mouen terres en zones sensibles, va donar la gran sorpresa. Una insòlita troballa que, malgrat reunir aviat més de 60 arqueòlegs i auxiliars que treballaven fins i tot amb focus, es va mantenir en secret fins que aquest diari va explicar a finals d'agost el que passava darrere d'unes opaques tanques.

En aquella primera fase es va descobrir, amb l'avanç del formigó fresc d'un túnel viari segregat trepitjant els talons dels arqueòlegs, una àrea de 1.150 metres quadrats pertanyent a la zona residencial o privada, pars urbana, de la que després seria una enorme finca rural. La segona i ara com ara última intervenció, després de l'enderrocament de l'antic pont del Treball Digne, va ampliar la vil·la fins a 9.000 metres quadrats. Aquests treballs aturats fa un any van revelar la zona de treball o pública, pars fructuaria, d'un celler que va tenir fins a vuit premses per produir vi durant els seus cinc segles de vida, del I al V.

Al nord del sector, entre el túnel i el llarg esquelet del futur edifici de serveis dels AVE, queden un miler de metres quadrats per obrir. «Hi ha feina per a cinc mesos o més i amb la certesa de trobar-hi, com a mínim, les estructures de parets ja apuntades en les tasques preliminars fetes el 2014 a la primera part del solar», explica Pujades. Però la vil·la també s'estén, pel que s'ha vist fins ara, fora de l'àmbit de les obres de l'estació, en sòl públic i privat entre l'inici del carrer de Santander i el parc de Sant Martí. Encara que aquí el que es podria conservar potser és poc i en mal estat, ja que és una zona elevada i superficial que ha quedat afectada per les llaurades de la terra durant segles. Abans de la parada hi va haver contactes per finançar igualment aquest últim projecte d'excavació. Ara, l'actuació està als llimbs.

Una de les principals troballes de la vil·la és el mosaic destapat entre les dues intervencions i traslladat a la Zona Franca. La restauració completa dels molts fragments dels 30 metres quadrats de la primera fase es va aconseguir acabar.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

TESSEL·LES / Tot al contrari de l'altra meitat, de la mateixa mida però amb una superfície conservada més gran (50% enfront del 10%), que s'emmagatzema en brut en llargues caixes a l'espera de rehabilitar els seus milers de tessel·les, les blanques portades de la mateixa Roma, segons explica Montserrat Pugès, responsable de Restauració.

En la ruta pels fons de la Sagrera sense recuperar, Pugès mostra igualment en caixes els fragments de pintura mural i peces de bronze submergides en una solució que frena el clorur capaç d'acabar amb el metall. Tres elements singulars han pogut completar la seva restauració. Les gerres de vi de 720 litres i els caps de marbre de Silè, déu menor de l'embriaguesa, i la vinculada a Dionís, déu del vi. Pugès recorda que la «restauració és part indubtable de l'excavació i que hi ha un «compromís adquirit». Per últim, cita el muntatge en 3D per recrear la vil·la: «S'ha quedat en el treball de base».