Anar al contingut

Acabat l'icònic pont de la Gola del Llobregat després de 7 anys d'obres

L'obra pal·liarà les cues endèmiques de milers de camions dels polígons industrials del delta

El pas que va assumir la Generalitat forma part de l'eix port-aeroport encara pendent de Foment

RAMON COMORERA / BARCELONA

El nou i espectacular pont de la Gola del Llobregat, que serà l'alternativa al saturat pas de Mercabarna, es va licitar el llunyà 20 de maig del 2008, en ple govern tripartit d'esquerres a la Generalitat. No obstant, el boom de les infraestructures i també, com s'ha dit tantes vegades, del dèficit i de la seva conseqüència directa i duradora, el deute, ja arribava al final amb l'esclat de la bombolla immobiliària i de la crisi. L'obra, considerada icònica pels enginyers per la seva singularitat i atreviment tècnic, ha patit des d'aleshores penúries pressupostàries i èpoques de paràlisi, però sense arribar a l'abandonament. A poc a poc, i enmig del silenci i l'oblit generals, l'estructura ha anat avançant fins que set anys després està a punt per encarrilar els milers de camions i altres vehicles que pateixen endèmiques cues en el trànsit entre els polígons industrials del delta.

La infraestructura ja ha superat la prova de càrrega. És a dir, ha aguantat sense problemes el pes de tants camions plens de terres i roques com caben en els seus 304 metres de longitud total estacionats un darrere l'altre. Els quatre carrils i els passos per a vianants i bicicletes del pont, igual que els 700 metres de vials i dues rotondes dels seus accessos als dos costats del riu estaven divendres acabats, amb senyalització i zones de vegetació incloses. Tot just quatre treballadors ultimaven treballs menors en camins laterals al riu sota l'estructura.

La flamant i buida obra contrastava amb el llarg embús en el sinuós tram de carretera que fins ara ha sigut la via principal d'entrada i sortida dels populosos polígons Pratenc i ZAL 2. Són més d'11.000 els vehicles, en bona part trànsit pesant, que hi passen. La ruta fins al pont de Mercabarna, que està situat 500 metres aigües amunt, és el taló d'Aquil·les de la mobilitat de la zona que després del desviament del Llobregat cap al sud el 2004 ha quedat encaixonada sense nous vials entre l'antic i el nou curs.

DESPRÉS DEL 24-M / El pas, no obstant, no s'obrirà fins una vegada celebrades les eleccions del 24 de maig, segons va informar la Conselleria de Territori. Després d'una gestació tan llarga i allunyada de qualsevol mirada, unes setmanes poden semblar realment poca cosa. Conductors de tràilers consultats en ple embús no ho veien de la mateixa manera des de les seves altes cabines. «Amb tot enllestit, s'ha d'obrir immediatament», deixaven anar a la primera.

L'obra enllaçarà la carretera B-250 i l'avinguda de l'Onze de Setembre del Prat, al marge dret, amb el carrer Cent del polígon Pratenc, a l'esquerre. Aquest tram s'inclou en el nou eix viari port-aeroport previst des de la passada dècada pel Ministeri de Foment una vegada ampliades les dues infraestructures. Té 10 quilòmetres fins al polígon Mas Blau, situat a l'altura de l'aeroport. No obstant, com en altres obres del delta, els anys han passat sense que l'Estat concretés i iniciés aquests treballs.

La Generalitat va decidir assumir el 2008, amb governs socialistes a Barcelona i Madrid, aquest curt però complex sector central sobre el riu per contribuir a concretar tot l'eix. Però el vial, amb el port i l'aeroport ampliats a ple funcionament, s'ha quedat aquí. La inversió en comptagotes del Govern català en aquests set anys ha sigut de 29,2 milions incloent-hi actuacions afegides el 2012. El termini inicial es va fixar ni més ni menys que en 14 mesos.

ESPECIALISTES / El projecte, amb els seus dos espectaculars i esvelts arcs centrals de formigó que sustenten amb gruixuts cables la plataforma del pont, l'han dirigit Manuel Reventós, Jordi Pascual, Juan Carlos Rosa i Jaume Guàrdia, enginyers de camins del despatx Reventós. Aquesta empresa és especialista en passos elevats de disseny i tècnica especials. Entre les seves gairebé 200 realitzacions hi ha els nous ponts singulars sobre l'Ebre de la Generalitat a Tortosa i Deltebre.

Una delegació de 30 enginyers va visitar al mes de febrer l'obra. Un portaveu del Col·legi de Camins la va qualificar d'«icona de les infraestructures de Catalunya». Aquests experts van destacar una de les operacions. Per sostenir la calçada amb els 150 metres de llum entre els dos pilars trípode invertits es va crear un suport de formigó enmig del riu. Quan en una acció complexa els arcs i els tirants es van tensar i van aguantar la llosa, aquesta estructura es va retirar.

0 Comentaris
cargando