Les Corts vol recuperar la memòria de la seva oblidada presó de dones

Familiars d'expresses, entitats i associacions, veïns del barri i grups d'investigació acadèmica volen recuperar la memòria històrica de l'oblidada Presó de Dones de les Corts, on van ser recloses unes 5.000 dones entre 1936 i 1955 per les seves idees polítiques.

Aquest matí s'ha dut a terme el primer itinerari guiat pel perímetre de l'anomenada Presó invisible, que s'aixecava al solar del districte de les Corts on ara hi ha El Corte Inglés, en un dels laterals del qual una placa fosca i poc visible recorda el que durant anys es va intentar oblidar: l'existència d'una presó de dones que durant la postguerra van penar entre els seus murs les seves idees republicanes.

L'itinerari, guiat per Laura Molinos, de l'Associació Conèixer Història, mostra aquesta placa, que s'ha convertit pràcticament en l'única "prova" de l'existència de la presó.

Aquesta presó va ser primer una presó de dones republicana, dependent de la Generalitat, fins que el règim franquista la va convertir en la "Presó Provincial de dones de Barcelona", administrada per monges.

"Les monges seguien un ritual de sadisme quan llegien les llistes de les condemnades a mort, ho feien lentament expressament i trigaven molt a dir els noms, fent que totes les dones ho passessin malament", recordava aquest dimarts a Efe Anna Maria Batalla, filla d'Anna Solà, empresonada amb 20 anys.

Anna Solà, que era taquígrafa de la Generalitat, va acabar a la presó per una denúncia anònima i amb una petició de pena de mort, encara que l'advocat que van aconseguir pagar-li els seus pares, unit al seu bon comportament i al seu treball a les oficines de la presó, van acabar reduint la seva condemna i va aconseguir sortir als dos anys.

L'Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (UB) i el Centre d'Investigació Polis: Art, Ciutat i Societat de la mateixa universitat, juntament amb l'Associació per a la Cultura i la Memòria de Catalunya, fa dos anys que treballen en un procés participatiu obert a la ciutadania i al treball col·laboratiu amb entitats locals i veïnals.

Avui i demà se celebraran al districte de les Corts unes Jornades internacionals i una exposició entorn al futur monument que es vol alçar en memòria de la presó de dones.

En el procés de creació d'aquest monument han participat alumnes del màster de Disseny Urbà de la UB, que han elaborat set projectes d'art públic per identificar l'emplaçament ocupat per la presó.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

El director de l'Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidària de la UB, Jordi Guixé, ha subratllat a Efe que "el districte de les Corts tenia un deute amb la memòria d'aquestes dones, per no tenir una generació basada en l'oblit i en el desconeixement del propi passat".

Guixé ha destacat que desitgen aixecar un monument permanent al lloc que va ocupar la presó, aprofitant que es tracta d'una zona amb bona visibilitat i molt transitada.