Anar al contingut

L'acció municipal

30 negocis tradicionals més volen entrar a la llista dels protegits

L'oposició insta l'equip de Trias a definir ja el seu pla per a botigues emblemàtiques

L'ajuntament estudia l'impacte de blindar també una activitat comercial

PATRICIA CASTÁN / BARCELONA

set mesos després del blindatge d'un any dictat per l'ajuntament sobre 389 comerços emblemàtics de la ciutat -temps durant el qual s'havia de redactar un pla de protecció definitiu que havia d'estar llest aquest novembre-, l'ajuntament no té clar encara quants integraran la llista final i quin serà el grau de control. L'oposició en ple es va llaçar ahir a la jugular del regidor de Comerç, Raimon Blasi, durant la comissió d'Economia, buscant respostes urgents davant el continu degoteig de tancaments de botigues històriques o com a mínim emblemàtiques al centre de Barcelona. L'ajuntament només va concretar que més de 40 noms de la llista a estudi havien caigut pel fet de tractar-se d'hotels, i que en el dia d'avui s'hi havien presentat voluntàriament 30 candidatures més, buscant una supervivència garantida. Pel que fa estrictament a la LAU, dels 70 afectats del llistat, uns 40 encara no han resolt la seva situació.

Com ja s'havia anunciat, hi ha 18 casos més de propietaris que no volen formar part del pla, al considerar que condicionaria el seu futur de cara a canviar usos o la seva venda. Cinc han optat per la via contenciosa administrativa.

L'ajuntament ignora quants integraran la selecció definitiva, ja que dependrà dels criteris que s'imposin. ¿S'ha de blindar una ornamentació modernista o també una història a vegades intangible però lligada al caràcter de la ciutat o d'un barri? Només hi ha unanimitat en el fet que el valor patrimonial material ha de ser salvaguardat. L'avalen el mateix Blasi, l'oposició, les patronals i fins i tot l'associació de propietaris. Però el quid de la qüestió se centra en l'activitat. L'ajuntament ha encarregat un informe extern jurídic sobre l'impacte que tindria imposar blindatges als usos. Planeja el temor que podrien ploure les demandes pels perjudicis ocasionats als propietaris, així com els dubtes sobre la seva viabilitat legal.

Blasi va informar de tres reunions  -iniciades al juliol- de la comissió tècnica que integra totes les parts (menys els grups de l'oposició) i de l'elaboració de fitxes detallades sobre la situació, activitat i característiques de tres quartes parts dels més de 340 comerços a estudi. Quan finalitzi l'anàlisi, es concretaran el grau de protecció i les noves regles del joc, en teoria a finals del mes que ve.

QÜESTIÓ DE MODEL / Però el regidor d'Economia va deixar entreveure una vegada i una altra la posició municipal, favorable a la protecció patrimonial, però poc paternalista pel que fa a l'activitat. «Jo no he comprat cap vestit a Deulofeu (que acaba de tancar) en 20 anys», va dir, argumentant que molts tancaments no es produeixen per la LAU, sinó «per falta de relleu generacional, per inviabilitat econòmica o per voluntat de tancament o venda per part del seu titular».

Quan falten mesos per a les eleccions municipals, l'oposició va treure l'artilleria. Sara Jaurrieta (PSC), que va portar el tema a la comissió, el va acusar de no haver afrontat el problema en tres anys de mandat, de no seguir el model de París (amb 127 botigues catalogades, a costa d'inversió municipal) i de no dedicar el superàvit dels comptes municipals a ajudar el comerç singular. Entre d'altres, Javier Mulleras (PP) va lamentar que cada dia s'agreugi la situació per falta d'iniciativa i va demanar promoció d'aquesta classe de comerços entre els barcelonins. «No es pot bonificar negocis sense viabilitat», li va replicar, convidant sense rubor els ciutadans i presents a donar exemple comprant en aquests negocis.