pèrdua del patrimoni sentimental

Barcelona, ciutat de cines tancats

Deu sales il·lustres en el passat sumen anys abandonades en carrers cèntrics

L'elevada inversió que requereixen i la crisi dificulten la seva transformació

3
Es llegeix en minuts
CRISTINA SAVALL
BARCELONA

El mapa actual dels cines de Barcelona gairebé no té relació amb el de finals del segle XX. Des d'aleshores, la capital catalana pateix un degoteig de tancaments de sales històriques i moltes d'elles s'han anat transformat en espais fantasmagòrics en cèntrics carrers de la ciutat. Són almenys 10 els cines que en aquests moments es troben abandonats amb les portes tancades i sense llum a les façanes, encara que alguns ja tenen escrit el seu destí amb permisos aprovats per l'Administració municipal.

En la trista llista de cadàvers apareixen el Rex, el Palacio del Cinema, el Renoir Les Corts, les sales de l'empresa Lauren a Sant Andreu i a Gràcia, l'Alexandra, el Novedades, el Nàpols, el Casablanca i l'Urgell, la sala més gran que fins a l'any passat tenia la ciutat. La crisi immobiliària i l'elevada inversió que requereixen aquests locals han propiciat que es mantinguin ancorats en el passat. Jordi Toboso, directiu de la immobiliària Jones Lang LaSalle, explica que la crisi del seu sector ha influït a l'hora de fer que aquests grans espais estiguin  momificats. «La mateixa crisi ha propiciat aquest abandonament. Però en aquests moments, el mercat comença a veure la llum i hi ha interès a invertir en grans locals», assegura.

De tots ells, únicament el Lauren de Gràcia renaixerà com a cine aquest mateix any per inciativa d'un grup d'empresaris cinematogràfics encapçalats pel director Ventura Pons. Va estar a punt de convertir-se en un supermercat, que ha estat un destí habitual de molts cines de barri com el desaparegut Bailèn. Segons informa l'ajuntament del districte de Gràcia, un nou propietari ha tramitat el permís per fer-hi «petites obres de millora» que no afectaran l'estructura.

El Grup Balañá és propietari de diversos immobles desemparats que en els seus dies de glòria van acollir carismàtics cines com el Palacio del Cinema, que no es pot enderrocar perquè és un Bé d'Interès Urbanístic catalogat per l'ajuntament amb el nivell C. «Té una llicència antiga del 1955 per a l'activitat cinematogràfica», assegura un tècnic de l'Ajuntament de Barcelona.

L'Urgell i el Novedades també són propietat de Balañá. Tots dos tenen una qualificació 13a, que permet molts usos. Des d'oficines i vivendes fins a centres sanitaris i gimnasos. «L'Urgell té una llicència d'enderrocament parcial i de tancament d'obertures», indica la mateixa font.

En aquesta mateixa categoria 13a es troben el Nàpols i l'Alexandra. La sala de la Rambla de Catalunya és propietat de la societat Rambla 90, que està tramitant els permisos per ampliar l'hotel Alexandra del carrer de Mallorca. «Encara està verda, però la reforma prevista ocuparia una part de l'aforament del cine, no tot. També es portaran a terme obres per a altres espais comercials amb entrada des del carrer», explica Carles Borrell, arquitecte que representa Rambla 90.

La Caldera, centre de creació de dansa i arts escèniques, es traslladarà pròximament al lloc que ocupaven els cines Renoir de les Corts, que ja està en obres. «Serà un local d'assaig i d'exhibició», informa un portaveu del districte de les Corts. L'espai on hi havia els Lauren Sant Andreu és un local municipal. «L'ajuntament està negociant amb els creditors de Lauren perquè pugui ser viable un projecte cultural, si és possible vinculat amb el món del cine. La idea és que una de les antigues sales s'incorpori al SAT-Teatre», assenyala un tècnic del consistori.

Notícies relacionades

Igual que va passar amb el cine París, els Casablanca es transformaran en una botiga, destí molt diferent del del Rex, que a l'estar qualificat com a 17/6 es troba en un enclavament en transformació d'ús a zona verda.

Llucià Homs, responsable de la direcció de Promoció de Sectors Culturals de l'Institut de Cultura (ICUB), assegura que el cine segueix sent un negoci encara que hagin tancat tantes sales. «El sector viu una regeneració després de la mort del model de més de mil butaques. I els nous usos deriven l'espectador a les multisales», comenta Homs, que insisteix que cada cine que desapareix a Barcelona és una desgràcia. «Però aquests últims mesos la Filmoteca té cues a l'entrada i han obert dues sales noves en versió original : Cinemes Zumzeig i Balmes Multicinemes i s'ha recuperat El Boliche».