Anar al contingut

MOSTRA AL CASTELL DE MONTJUÏC

Dies nazis a la ciutat

'Barcelona en postguerra. 1939-1945' segueix els passos per la capital catalana de jerarques del Tercer Reich, com el cap de les SS, Himmler, i de la Itàlia feixista, com el comte Ciano

CRISTINA SAVALL
BARCELONA

L'esvàstica, el terrorífic símbol nazi, va formar part del paisatge de la fosca Barcelona de la postguerra, entre el 1939, quan les tropes franquistes van entrar a la capital catalana, i el 1945, l'any de la derrota alemanya i del suïcidi d'Adolf Hitler al seu búnquer de la cancelleria del Reich.

La creu de quatre braços recolzats com la lletra gamma majúscula de l'alfabet grec s'airejava a la capital catalana en les desfilades i en les celebracions de l'aniversari de Hitler, en exhibicions esportives i en conferències acadèmiques que se celebraven en llocs com el teatre Tívoli, la Universitat de Barcelona, el Palau de la Música i l'Institut del Teatre.

Els nous amics

D'això versa 'Els nous amics: nazis i feixistes', que ocupa una sala de l'exposició 'Barcelona en postguerra. 1939-1945', que s'inaugura demà al castell de Montjuïc. A partir de dilluns, l'accés al recinte on el president Lluís Companys va ser afusellat per l'exèrcit de Franco, serà de pagament. Així que veure aquesta exposició que recorre els anys del mandat de l'alcalde Miquel Mateu costarà 5 euros.

«Durant la segona guerra mundial, els franquistes van acollir amb els braços oberts els seus nous amics: els nazis alemanys i els feixistes italians», assenyala Francesc Vilanova, comissari, juntament amb Mireia Capdevila, de la mostra que reuneix 250 documents i fotografies, moltes d'inèdites, procedents de l'Arxiu Municipal de Barcelona. Tots dos són historiadors de la Fundació Carles Pi i Sunyer, dedicada a la investigació de la Història contemporània de Catalunya.

En un plafó s'hi reprodueix un article publicat a 'La Solidaridad Nacional', el 12 d'octubre de 1941: «L'amistat entre Alemanya i Espanya comença per les nostres joventuts, en els terrenys culturals, i acaba amb sang generosa abocada als camps de batalla per alliberar Europa». Al costat hi apareixen fotografies de les estades a Barcelona del comte Ciano, el gendre de Mussolini, que va acabar afusellat després d'ocupar la prefactura del ministeri de Premsa i Propaganda durant la dictadura italiana, i del Reichsführer Heinrich Himmler, el temut cap de les SS. «Ciano i Himmler es van desplaçar per les principals vies de Barcelona i van visitar els punts que les autoritats franquistes consideraven més simbòlics: el Poble Espanyol, l'ajuntament i la txeca del carrer Vallmajor, a l'antic convent de Magdalenes», informa Vilanova.

En els detalls s'hi acostuma a trobar el més interessant i aquesta exposició si té alguna cosa són curiositats. A destacar una minuta, dues factures de l'ajuntament i tres pupitres d'un col·legi repressor de l'època que van aparèixer al film 'Pa negre', d'Agustí Villaronga.

Els rebuts no tenen pèrdua. En un s'hi enumeren les despeses que el consistori va pagar per la visita de Himmler, com l'estada a l'Hotel Ritz entre el 22 i el 24 d'octubre del 1940, que va pujar a 13.275 pessetes. Però el més malgastador en aquesta Barcelona morta de gana el 1939 va ser el comte Ciano. «Els proveïdors de vi van estar dos anys reclamant a l'ajuntament que els pagués les factures», explica l'historiador.

Joaquim Borràs, director del sistema Municipal d'Arxius, mostra una altra factura que s'exhibeix en una vitrina. «L'ajuntament va pagar totes les despeses de Franco quan el 21 i el 22 de febrer de 1939 es va allotjar a l'Hotel Ritz amb motiu de la desfilada de la Victòria», explica Borràs. L'import va pujar a 11.737 pessetes i incloïa les despeses d'allotjament, enllumenat i calefacció, i 1.000 pessetes que va rebre un conserge, sense especificar si era propina. La portada de la minuta pertany al banquet que l'ajuntament va oferir a les autoritats en honor a Franco el 26 de gener de 1942. Al costat s'hi mostra una 'Cartilla de plat únic' imposada durant els primers anys del franquisme.

A diferència d'altres dictadures feixistes, la franquista va ser més discreta a l'hora de deixar constància de les seves atrocitats. «No hi ha cap imatge, per exemple, dels afusellaments al Camp de la Bota», diu el comissari. Però sí que hi ha fotos de la confirmació massiva celebrada a la plaça de Sant Jaume el 16 de juliol de 1939, amb els nens vestits amb túnica blanca romana i cinturons blaus les nenes».

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.