La pressió policial redueix al mínim la presència de carteristes a BCN

LSSRqestiu del 2008 es van començar a disparar els furts a Barcelona, principalment a Ciutat Vella i a l'Eixample, les zones més transitades per les víctimes més cobejades i fàcils: els turistes. Els robatoris al transport públic i a la via pública, tant a càrrec de carteristes com dels que fan servir l'estrebada com a sistema, va continuar creixent i va tenir el seu màxim exponent el 2009, fet que va portar els Mossos a crear una línia d'investigació especial que pogués acabar amb la presència dels delinqüents habituals, de sobres coneguts a les comissaries, d'on entraven i sortien amb una facilitat sorprenent. Un any més tard, els Mossos van iniciar unes actuacions que han acabat amb l'expulsió dels 150 furtadors i atracadors més actius.

Actualment, la policia tan sols té constància de la presència de quatre multireincidents que actuen en solitari a la capital catalana i els segueixen els passos.

El que resulta notori, va explicar ahir el comissari en cap de la Regió Provincial de Barcelona, Joan Carles Molinero, no és tan sols que en els últims quatre anys s'hagin produït 22.000 furts menys a la ciutat (el 18,3%), sinó la coordinació que hi ha hagut entre la policia catalana, la Guàrdia Urbana (els dos cossos patrullen conjuntament al carrer en moments d'aglomeracions i al suburbà), la Fiscalia Provincial de Barcelona i els jutjats d'instrucció. Molinero, no obstant, va evitar triomfalismes i va advertir que la batalla contra els carteristes continua oberta, ja que poden tornar de manera temporal davant esdeveniments atractius per a ells. Sense anar més lluny, la celebració del Mobile World Congress, que comença dilluns que ve, per al qual s'ha preparat un gran desplegament policial amb l'objectiu principal de «minimitzar els efectes dels carteristes en el transport que utilitzaran els 75.000 visitants» previstos.

FITXERS DETALLATS / L'inspector Pere Pau Guillén va detallar el mètode que ha portat algun dels multireincidents a trepitjar la presó per primera vegada, després d'anys d'haver convertit la petita delinqüència en la seva manera habitual de subsistir. El 2010, els Mossos van començar a elaborar complets fitxers per entregar al jutge sobre cada un dels successius delinqüents per demostrar que es dedicaven al furt de manera habitual durant tot el dia, com si complissin un horari laboral, recollint a més de manera detallada tot el seu historial delictiu gràcies a la col·laboració de la Fiscalia. També hi va ajudar, va dir, que en el cas que la víctima fos un turista s'agilitzessin rodes de reconeixement inicials perquè la víctima pogués anar a la identificació i fos una prova preconstituïda a l'hora de jutjar el delinqüent. Perquè el més normal és que el turista no vingui a la ciutat quan se celebra el judici i aquest acabi sense sentència.

6.000 DETENCIONS / En el marc d'aquesta operació, batejada amb el nom de Babel per les múltiples nacionalitats dels delinqüents, se n'han seguit aquests quatre anys 101 que acumulaven més de 6.000 detencions i superaven les 3.000 denúncies penals. Aquest centenar de persones ha anat abandonant la ciutat progressivament a causa de la pressió policial i judicial (57 tenen ordre de detenció i ingrés a la presó emeses tant pels jutjats com per la policia). Les principals destinacions, segons Guillén, són per exemple ciutats turístiques com París, Milà, Londres i fins i tot Madrid.

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

En paral·lel a aquesta investigació, que es va tancar el novembre passat, i a causa del fet que s'havia reduït el volum de multireincidents a quatre, la policia va començar a detectar també que lladres que fan servir l'estrebada i atracadors que principalment actuaven a Ciutat Vella ho feien cada vegada de manera més agressiva, clavant en ocasions cops de puny o puntades a les víctimes. Això va derivar que també es decidís actuar contra aquest grup, portant a terme el mateix mètode en el marc d'una altra operació. Aquest cop van seguir de prop els 49 atracadors més actius, la majoria dels quals (40), eren joves d'origen magribí d'entre 18 i 25 anys, i molts d'ells amb antecedents de quan estaven sota la tutela de centres de menors. En aquest cas, les principals víctimes eres dones, persones grans, turistes i joves que eren abordats a la sortida de locals d'oci i de matinada. El resultat d'aquesta investigació va ser que entre el 2011 i el 2013 un total de 41 dels delinqüents van ingressar en algun moment en un centre penitenciari. Actualment, 21 estan fora de la ciutat i no se'ls ha tornat a identificar en territori català des del mes de juny passat. N'hi ha 19 que tenen ordre de detenció i ingrés a la presó així que trepitgin territori espanyol.

Les dades són prou tranquil·litzadores perquè la gent que vingui s'adoni que la ciutat ha experimentat una importantíssima millora en seguretat, va subratllar Molinero, que va subratllar que Barcelona està en els seus millors nivells dels últims cinc anys pel que fa a furts i robatoris violents a la via pública.