Amnistia municipal per a l'antiga masia de Can Riera

Can Riera ha guanyat la batalla a les màquines excavadores. De moment. Amb cinc segles damunt les espatlles, aquesta masia del barri de la Verneda ha quedat exclosa del Pla Prim, que preveu -o preveia- construir 3.500 pisos a dos passos de la futura estació de l'AVE de la Sagrera. El seu futur encara és incert, però la rectificació municipal és un pas important per al barri i per als seus habitants actuals, Diego Apaolaza i Isabel.

La confirmació oficial d'aquesta decisió del districte de Sant Martí encara no s'ha fet pública, encara que la notícia ja circula entre els veïns. «En efecte -va confirmar ahir el Diego a aquest diari-, jo sé per fonts municipals que no enderrocaran la casa, però no he rebut cap comunicat oficial». La incertesa, tot i això, no sembla amoïnar-lo gaire. Un cop superat el desnonament que va estar a punt de fer-lo fora de casa a començament d'any, el Diego confia que les negociacions amb l'Ajuntament arribin a bon port. I en el temps. «Amb la crisi que hi ha, em sembla que el tema urbanístic va per llarg i no em plantejo abandonar casa meva, el meu jardí i, sobretot, la meva colònia de gats».

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

La batalla de Can Riera ha estat també una de les puntes de llança de la plataforma Apropat (Agrupació per la Protecció del Patrimoni), creada el novembre del 2011 per veïns de les zones afectades per les obres de l'AVE. L'entitat va fer seva la reivindicació de preservar la masia de l'acció de l'excavadora. «Tenim clar que ha de ser un equipament per al barri. Ara s'ha de decidir quin i com», va explicar la seva presidenta, Arantxa Morán.

D'idees no en falten. Convertir-lo en un centre de creació en homenatge a laColla del Safrà, un grup de pintors del segle XIX entre els quals van destacar Nonell, Mir i Canals. Crear horts urbans, una històrica reivindicació del barri. Posar un museu amb les troballes arqueològiques de les obres del tren, ampliar el centre cívic... El problema, ara per ara, pot ser com conjugar el bé públic amb la vida del Diego i la Isabel.