BUCÒLICS ANÒNIMS

Unes roses, un miracle

Cua per oferir flors a la imatge de santa Rita, ahir a l’església de Sant Agustí

Cua per oferir flors a la imatge de santa Rita, ahir a l’església de Sant Agustí / FRANCESC CASALS

3
Es llegeix en minuts
JOAN BARRIL

Ahir va ser un dia important perquè coincidissin al mateix lloc agnòstics i fidels. Ahir era un dia de sants. Una santa miraclera celebra el 22 de maig la seva festa i la gent va a veure les imatges i a reclamar l'esperança que els diaris i els polítics no li donen. A un sant no se'l pot anar a veure amb les mans buides. Al capdavall un sant amb atribucions sempre està distret i no se sap si ens atendrà a nosaltres o a algun altre peticionari enxufat. Per això la gent s'acosta al sant amb espelmes i amb flors a l'espera que una mirada d'agraïment de la imatge la reconforti.

La santa d'ahir era santaRita, també coneguda com a santaRita de Cascia,una població a la província italiana de Perusa. Es tractava d'una pobra dona malcasada i probablement maltractada per un marit que va morir hem de suposar que a conseqüència dels seus freqüents atacs d'ira. El marit deRitava ser assassinat i els seus fills bessons es disposaven a lavendettaquan santaRita,en un acte heroic, va demanar aJesucristque eliminés els seus fills abans que pequessin. Així va ser: tots dos van emmalaltir i van morir i santaRita va aparèixer de sobte a l'interior del convent de les monges agustines sense que ningú li hagués obert la porta. Teletransportada per santAgustí, Ritava arribar als 76 anys d'edat i va ser canonitzada com corresponia.

Ahir a la plaça de Sant Agustí, aquesta església de façana inacabada que hi ha vora el teatre Romea, es va muntar la mateixa cua de cada mes de maig. A la una del migdia les senyores que pretenien anar a oferir unes roses vermelles aCasciagiraven pel carrer de l'Hospital i entraven un bon tros pel carrer de la Junta de Comerç, també conegut com a Mendizábal. Tota la plaça de Sant Agustí estava plena de parades de flors, la majoria, roses vermelles. M'acosto a una de les devotes i li pregunto què li vol demanar a la santa: «Doncs que algú es casi amb mi». La veritat, amb els antecedents violents del marit deRita,sorprèn que hi hagi gent que desitgi un senyor de companyia. ¿Què deu tenir aquesta santa a la qual s'han atribuït tants poders, el més curiós de tots el de ser patrona dels impossibles? Sens dubteRitava aconseguir fer una verdadera metafísica de la realitat.Rita de Casciaera la peça que faltava en la religió catòlica. Quan Déu està mirant cap a una altra part i l'Esperit Sant és un concepte incomprensible, era necessària la invenció d'algú que admeti que en la vida hi ha coses impossibles.

Notícies relacionades

La patrona de tot

No obstant, ahir al migdia la plaça de Sant Agustí estava més bonica que mai. Pel que sembla, els primers dies de la defensa de Barcelona davant dels sublevats del 36 alguns exaltats van intentar incendiar la basílica de Sant Agustí. Però els veïns ho van impedir no per la seva ànima catòlica, sinó per la seva vocació de bombers. Un incendi a l'església hauria devastat les cases contigües i potser el Raval sencer. Però allà es va quedar santaRitaper rebre les ofrenes florals de la gent fins al dia d'ahir i els anys que vénen. Perquè santaRita,en temps difícils, s'ha convertit en la santa universal, el tres en un de tots els sants suposadament miraclers, la figura que més ofertes proporciona a la gent desesperada. Passa un turista per la magnífica plaça i pregunta els motius que s'hagi reunit tanta gent crèdula i confiada. «És santaRita». «¿I qui és santaRita?» «Miri, amb els temps que corren podem dir que és la patrona de tot».