Nou equipament cultural al barri Gòtic

El museu del cànem més gran del món obre al centre de Barcelona

La galeria, amb 6.500 peces, mostra la versatilitat del cultiu, des de la droga tova fins a l'ús industrial

Ocupa 900 metres quadrats al ressuscitat Palau Mornau, que exhibeix cinc segles d'història

ELS EXEMPLES 3 Imatges d’algunes de les vitrines i cartells que integren el museu del cànnabis més gran del món, ahir. S’hi pot veure des d’iconografia vinculada al tema fins a pipes i material de fumador procedent dels cinc continents. Altres espais s’estaven condicionant contra rellotge.

ELS EXEMPLES 3 Imatges d’algunes de les vitrines i cartells que integren el museu del cànnabis més gran del món, ahir. S’hi pot veure des d’iconografia vinculada al tema fins a pipes i material de fumador procedent dels cinc continents. Altres espais s’estaven condicionant contra rellotge. / JOSEP GARCIA

3
Es llegeix en minuts
PATRICIA CASTÁN
BARCELONA

Primera advertència: que ningú esperi trobar-se un enorme coffeeshop al número 35 del carrer Ample, al Gòtic sud. El Hemp -cànem- Museu Galeria és molt més i molt menys. O sigui, és un espai dedicat a informar i a acostar els visitants a la planta del cànnabis com a «font versàtil per a fins industrials, nutricionals, medicinals, sacramentals i recreatius». Però ni es fuma ni es comercialitza amb marihuana. Barcelona no és Amsterdam, encara que aquesta ciutat aculli el germà bessó del nou museu, però l'holandès ronda els 100 metres quadrats, i el barceloní, amb 900 i un total de 6.500 peces, serà el més gran del món. L'obertura oficial serà aquest divendres, però es presentarà en societat aquesta nit amb l'entrega dels Premis de la Cultura del Cànnabis, que comptarà entre els guardonats amb l'empresari Richard Branson, fundador de Virgin Group i membre de la Comissió Mundial sobre Polítiques de Drogues. Un defensor a ultrança de la despenalització del cànnabis.

L'espectacular museu arriba vuit anys després que aquest diari anunciés la decisió de l'empresari Ben Dronkers (fundador del museu d'Amsterdam i de tot un imperi de plantacions legals i d'usos industrials del cànem) de convertir Barcelona en bressol de la galeria més gran del món. La seva voluntat es va lligar a la troballa, gairebé fortuïta, del sensacional Palau Mornau, del segle XVI. El 2002 era un edifici en decadència amb indicis neoclàssics i modernistes, però amb el pes de l'abandonament després d'haver estat seu de Xarxa Cultural. El potentat holandès va iniciar sense pressa el projecte de resurrecció, que va agafar embranzida els últims quatre anys.

El resultat del lífting liderat per l'arquitecte Jordi Romeu, que ha tornat la vida a les seves vidrieres i els sostres pintats a mà, ja mereix per si sol una visita, més enllà dels tresors històrics que acollirà a partir d'ara.

¿Què s'hi pot veure, al museu galeria? Doncs qualsevol cosa vinculada a la planta del cànem o Cannabis sativa. En gaudiran tant els que vulguin aprofundir en les propietats i particularitats d'aquesta droga tova (sigui per a oci o com a teràpia per a infinitat de malalties, començant pel càncer) com els que estiguin interessats en el seu ús industrial. Sense anar més lluny, l'exposició la integren tant frescos del segle XVII que mostren que fumar marihuana formava part de la quotidianitat de l'època, com estris que expliquen com es teixien teles i es construïen mobles i embarcacions (com la Santa María que va portar Colom a descobrir Amèrica). El missatge de fons de Dronkers és que el cànem és un material sostenible i que el seu cultiu controlat és senzill i evita l'ús, molt més agressiu, d'altres materials per a fins completament comuns: des de mobles fins a interiors d'automòbils, expliquen al museu.

POLIFACÈTICA / Una de les sales, on el missatge és la despenalització de la marihuana, detalla en fotos zones de cultiu del tercer món, on la il·legalitat propicia estructures de tràfic i l'explotació humana. En una altra, centenars d'olis i preparats constaten usos medicinals des de temps antics. I no hi falta iconografia vinculada a personatges i ídols (de Popeye a Bob Marley) i documentació sobre el seu consum per part, fins i tot, de Shakespeare.

Notícies relacionades

El fons, exposat en vitrines de teca reciclada, forma part de la infinita col·lecció de Dronkers, amb alguna peça cedida. Un interessant periple que culmina amb una botiga amb pòsters, imatges i pipes als baixos de l'edifici.

La visita costa nou euros, però durant aquest primer mes, perquè la ciutadania el descobreixi, s'ofereix a cinc euros.