L'aparellament del segle

El Zoo de Barcelona ho té tot a punt per celebrar, quan Asmara es decideixi, el que es mereix ser anunciat ja com l'aparellament més bestial dels 120 anys d'història del parc, una unió violenta en què no es descarta que algun dels dos amants hagi de passar després per la infermeria, un aparellament, en resum, èpic i, a més a més, a la vista dels visitants. És cert, és Setmana Santa, temps de recolliment, però la selva és la selva. Manuel Aresté, responsable del terrari del zoològic barceloní, creua els dits perquè Guntur sedueixi aviat Asmara. Si així succeeix, Barcelona podria acomiadar l'any 2012 amb una prole de dragons de Komodo per oferir al món amb l'objectiu de conservar un animal que, des de la perspectiva de les clàssiques pors humanes, és sens dubte esgarrifós.

La targeta de presentació d'aquesta espècie és gairebé de llegenda. El 1926, el caçador i aventurer W. Douglas Burden va sortir de Nova York amb destinació a diverses remotes illes d'Indonèsia buscant una bèstia en aparença prehistòrica de la qual l'home blanc va sentir parlar per primera vegada el 1910. No només va tornar als Estats Units amb dos exemplars vius i 12 de morts, sinó que la seva expedició va tenir l'afortunat efecte col·lateral d'inspirar de passada el guió deKing Kong. El que Burden es va emportar en un vaixell és el llangardaix més gran del món, un rèptil bon corredor, incansable nedador i correcte grimpador que a Komodo, Flores i en dos illots menors més està per sobre de l'home en la cadena tròfica, fins i tot més enllà de la mort. No és una exageració. És costum en els poblats més pròxims als dominis del dragó de Komodo enterrar els morts sota una inexpugnable capa de pedres, ja que a la bèstia, tot i que caça preses vives, no li fa fàstic una dieta carronyera. Per delicadesa, no val la pena dir res més sobre aquesta qüestió.

I, A MÉS, CANÍBAL / El Zoo de Barcelona, en qualsevol cas, està d'enhorabona per la visita d'Eros i no de Tànatos. L'equip que dirigeix Aresté pretén la sempre difícil reproducció d'aquesta espècie en captivitat, que si es consuma és una notícia gairebé més feliç que si s'aconsegueix amb exemplars en llibertat, ja que un altre lleig costum delVaranus Komodoensisés el canibalisme infanticida, una pràctica que els encarregats del terrari del zoo s'ocuparan d'evitar.

El cas és que a finals del 2005 Barcelona va rebre una parella de germans, tots dos mascles, procedents, encara que sembli un acudit, de Reptilandia (Tenerife). El més impressionant de tots dos és Ombak, de 2,8 metres de longitud. És pura virilitat. Les roques que decoren la seva llar estan marcades per les seves urpes. No ens hem de perdre aquest detall en una sempre recomanable visita al zoo. Tan valent és que, quan recentment Asmara va arribar procedent del zoo de Praga per iniciar el procés de reproducció, de seguida es va aixecar sobre les potes del darrere per desafiar Guntur, ja que així funcionen les coses a la selva tropical. Aresté va haver de prendre llavors una delicada decisió. Va concedir el plaer de la còpula amb Asmara al germà petit. Ella, bastant més menuda, podia córrer perill en les urpes d'Ombak. Quedaria lleig tornar-li al zoo de Praga una bossa esquarterada en record del que un dia va ser una bonica dragona.

Així, el 29 de febrer passat es va produir el primer contacte visual entre els dos membres de l'afortunada parella. Ella, en honor a la veritat, va fugir, i quan es va veure acorralada li va expressar a cops de cua a Guntur que no estava disponible.

Notícies relacionades

¡Miracle, miracle...!

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

CONTRA ELS BARROTS / El 21 de març va tenir lloc el tercer contacte visual, amb EL PERIÓDICO com a afortunat espectador del festeig, però aquell dia una reixa separava els pretesos amants. Guntur premia el morro contra els barrots i la seva llarga i groga llengua bífida arribava més enllà, buscant Asmara, que nerviosa oferia clars símptomes de no estar encara a punt. Ho estarà. ¿Quan? Aresté té sobre la taula del seu despatx el que es considera la bíblia de la cria de dragons de Komodo, un llibret no gaire voluminós en realitat, ja que aquesta espècie queda més per descobrir que per certificar.Komodo dragon husbandry manual. Així s'anomena aquest puzle construït amb peces aportades per l'experiència d'un zoo, d'un altre i del de més enllà. El manual convida a observar tres importants detalls per saber quan la dragona tindrà apetit sexual. Primer, analitzar-li el ventre amb ecografies buscant-hi fol·licles. Segon, anotar canvis de comportament. I tercer, perquè no tot siguin facilitats per als empleats del zoo, examinar els seus excrements buscant-hi hormones.

Quan totes tres llums estiguin en verd serà difícil determinar si van més excitats els llangardaixos o el responsable del terrari. Aquest és conscient que s'acosten dies emocionants, en especial per la primera còpula, que semblarà més un campionat mundial de lluita grecoromana que un aparellament. ¿I després? «Després ve la lluna de mel, que per a aquesta espècie consisteix a fornicar diverses setmanes, però sense violència, fins que un dels dos se n'afarta». King Kong era més tendre.