Les naus de les Drassanes es van construir després del gòtic

El temps i la història són pur esdevenir, una transformació dialèctica de present sobre passat per anar creant futur. Les obres de reforma integral de les Drassanes Reials de Barcelona, seu del Museu Marítim que renaixerà totalment renovat el 2014, han destapat el verdader origen de les esveltes naus considerades fins avui una joia de l'època gòtica. En realitat, com en tants altres casos, la majoria del recinte es va alçar sobre vestigis anteriors. Va ser a finals del segle XVI i al llarg del XVII, més de 300 anys després de la creació dels primers tallers de construcció de galeres per a la Corona d'Aragó, durant el ple desenvolupament de l'arquitectura gòtica civil i religiosa.

Arqueòlegs i historiadors ho han vist clar a l'aixecar el terra i trobar-hi estructures dels fonaments inicials, del segle XIII, i també de la següent edificació, del XIV i del XV, no coincidents amb les columnes que han arribat fins al món postmodern. Dues vegades les drassanes medievals van ser en gran part enderrocades per ampliar-les o desplaçar-les cap a l'interior, probablement per canvis en la línia de costa i pels danys causats pels temporals de finals del segle XV.

La troballa obligarà a reescriure la història del monument. No obstant, saltar tres centúries «no és una devaluació del recinte, sinó un enriquiment perquè ara existeix més patrimoni», segons va argumentar Roger Marcet, director del consorci de les Drassanes (format per diputació, ajuntament i port de Barcelona) al presentar ahir els descobriments.

A més, entre els nombrosos especialistes en patrimoni que van assistir a la visita, no hi va faltar qui va recordar treballs d'estudiosos que defensen que Catalunya no va tenir un període com el del renaixement europeu. Segons aquests autors, doncs, el gòtic d'obra civil evolucionat es prolongaria de fet fins a la mateixa època barroca.

Les excavacions han destapat igualment en el subsòl de les naus una extensa necròpolis romana, amb un total de 36 enterraments (25 inhumacions i 11 incineracions), un mausoleu i un total d'11 urnes amb cendres, sis de ceràmica i cinc molt singulars de vidre. La situació de les tombes aporta, segons van destacar els responsables de les excavacions Iñaki Moreno i Esteve Nadal, noves dades sobre el traçat de la via romana que travessava la ciutat pel litoral.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

17 MILIONS / L'existència de la necròpolis, que els romans ubicaven sempre en llocs segurs, confirma a més que la platja de Bàrcino estava, en els primers sis segles després de Crist en què va funcionar la zona d'enterraments, més cap al mar del que es creia i fins i tot del que ho està en l'actualitat.

D'aquest jaciment romà ja només queda visible el mausoleu que es mostrarà juntament amb algunes de les urnes quan s'obri d'aquí dos anys el museu renovat. La resta s'està pavimentant i les peces s'han portat al Museu d'Història. La reforma de les Drassanes s'acaba a finals d'any després d'haver-hi invertit 17 milions.