Les bombes que van obrir places

Una part de les places del casc antic de Barcelona es van obrir a base de bombes. Un dia com ahir, el 3 de desembre de 1842, el general Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro, duc de Victòria, va ordenar al capità generalJuan van Halen bombardejar la ciutat des del castell de Montjuïc per acabar amb la sublevació popular contra la seva política econòmica. Encara que no consta als llibres, segurament la coqueta i poc coneguda plaça de la Verònica va ser un d'aquests forats que van deixar els més de 1.000 projectils, que van destruir o afectar més de 400 cases, i en el lloc d'algunes d'elles es van obrir forçosament aquestes petites places.

Que van caure bombes aquí, a la cruïlla dels carrers d'Avinyó i Cervantes, és segur. Ho explica el detalladíssim manuscrit històric deManuel Crespi, unDiario de memorias de Barcelona,que relata els dies previs i posteriors al bombardeig d'Espartero, a més de les 10 hores angoixants d'aquell 3 de desembre. Són molt conegudes les destrosses a l'ajuntament, en hospitals i esglésies, peròCrespidetallava encara més l'impacte de gairebé cada projectil (380 bombes de 14 polzades i 304 de 12 polzades, entre d'altres), als carrers de Nou de Sant Francesc, Arcs, Sant Pau i Aray, per exemple,«...y algunas más no quedaron sino con sus desnudos cimientos, dos casas sitas en la plaza de Verònica fueron presas de las llamas».

Una plaça que no existia encara en aquell moment. Verònica es deia també la coneguda pizzeria, amb entrada principal per la plaça de George Orwell i la del darrere aquí, al carrer d'Avinyó, en un edifici que ara és buit i a punt de reformar-se. Les pizzes de Verònica, mentrestant, se'n van anar a la rambla del Raval, un gran espai obert no a base de bombardejos, sinó amb tècniques més modernes de demolició.

Des del 1883 domina la placeta el maltractat Casino Mercantil, obra deTiberi Sabater, i conegut popularment com El Bolsín. A la façana hi ha escrit que va ser l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, però va tancar a finals del 2009, quan es va ensorrar un sostre. Ara, des de fa temps, hi ha una tanca per evitar que els noctàmbuls orinin contra la monumental façana. A l'enorme porta hi ha unes taques que no queda gaire clar si són excrements de coloms o restes de pintura groguenca. Al davant, una terrassa del bar Nemrut on, en aquesta època, mai hi arriba el sol.

Infeliços entre runa

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

3 En el seu escrit,Crespi també relata la caiguda d'una altra bomba no gaire lluny, a l'altre costat de la Rambla, al carrer de Lancaster,«cayendo en medio de la calle un edificio acabado de construir envolviendo en sus escombros a 10 infelices que se habían acogido en el más hediondo rincón de la misma». I també allà, a la cruïlla amb Arc del Teatre, hi ha una petita plaça oberta, sense nom, amb una palmera i set contenidors d'escombraries. No ha canviat gaire, perquè la pudor segueix sent terrible en un dels carrers més lletjos i tristos de tot Barcelona, una d'aquelles travessies on no vols que et trobin ni mort i on fins i tot a plena llum del dia no és agradable passar-hi.

Dissabte a mitja tarda només hi ha un negoci obert, un videoclub pakistanès. La resta de persianes estan tancades, també la d'una vella casa de menjars, La Coctelera, que té alguns forats a la façana. ¿Empremtes de les bombes d'Espartero? Simplement el pas del temps, suposo.