Pioners de la publicitat

Ara dels pioners de tota la vida en diuen emprenedors, persones amb visió de futur, instint per als negocis i audàcia per explorar territoris desconeguts. Com Rafael Roldós Viñolas, que va contribuir que Barcelona es convertís en el motor de l'activitat publicitària a Espanya. Al voltant de la seva figura giraPublicitat a Catalunya 1857-1957. Roldós i els pioners, que exhibeix el Palau Robert.

Organitzada per la Generalitat i la Facultat de Comunicació Blanquerna, la mostra té quatre comissaris, entre els quals hi ha Carolina Serra, descendent de la saga Roldós i filla de l'actual president de l'agència de publicitat familiar, que segueix en actiu. «El nostre ha sigut un treball de formigues, entre arxius i lligalls -explica Serra-. El resultat és una exposició per a gent curiosa i detallista».

Articulada en tres blocs cronològics, el recorregut s'inicia el 1857. Va ser en aquella època quan Roldós va començar a treballar com a intermediari entre els anunciants i els diaris i revistes, on apareixien anuncis amb textos molt primaris i gairebé sense il·lustracions. Fins que el 1872 va crear el centre d'anuncis Roldós i Companyia, la primera agència de publicitat d'Espanya. El 1886 va impulsar la Societat d'Artistes Espanyols, que comercialitzava plats pintats i altres obres d'art (l'embrió de les actuals promocions de vídeos i coberteries). I el 1896 va fundar el diariLas Noticias, que va convertir el seu negoci en el primer grup de comunicació català.

Els temps canviaven amb el segle. Abundaven els concursos de cartells, s'ideaven originals formes de publicitat exterior

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

-en una caravana de camells, uns urinaris públics que envoltaven els arbres de la Rambla, un enorme elefant inflable-, augmentaven les agències, arribava la ràdio, creixia el negoci. Per a Roldós i per a altres pioners, com Pere Prat Gaballí, Rafael Bori, José Gardó, Joan Aubeyzon i Malcolm Thomson.

Roldós va morir el 1918, però el seu imperi va continuar creixent amb els seus fills. La vida barcelonina no s'entenia sense les pissarres de Can Roldós, al començament de la Rambla, que informaven de loteries i esports. La bonança va seguir fins que la guerra civil ho va frenar tot i va obrir un període marcat per la crisi, la recuperació i l'arribada de la televisió, que tanca el temps dels pioners i posa punt final a l'exposició.