Anar al contingut

ROBATORI FRUSTRAT

L'espasa de l'avi valent

A. B.
BARCELONA

«Aquí, a la paret, aquesta espasa grossa fa anys, ja ni sé quants, que està penjada. No vaig imaginar mai que em serviria», comenta Robert Surroca assenyalant la pesada reproducció d'una espasa medieval amb què va fer fugir del seu pis al carrer de la Diputació tres lladres l'1 d'agost. Aquell dia, un fals missatger va trucar a la porta d'aquest barceloní de 77 anys amb entrada pròpia a la Viquipèdia perquè, durant el franquisme, va militar en el clandestí Front Nacional de Catalunya i va ser l'encarregat de les tasques de contravigilància i del pas a França, i que ha escrit una desena d'obres sobre l'exili català i la resistència antifranquista.

A la porta, un missatger amb gorra, ulleres de sol i bigoti li va mostrar un paquet amb el seu nom. «Insistia a entrar perquè li firmés l'albarà». Quan es va girar per agafar un boli, el paio va voler passar. Encara que Surroca el va subjectar, dos atracadors més amagats a l'escala es van colar al pis. «Un va agafar la meva dona pel coll i li va apuntar amb una pistola. Llavors vaig agafar l'espasa de la paret i l'hi vaig descarregar al cap. Vaig veure la meva dona en perill i vaig voler-la salvar».

Vells hàbits

Per intimidar-lo, els lladres van prémer el gallet diverses vegades. «Però només es va sentir un xac, xac. Devia ser simulada». Llavors, van fugir. Surroca els va anar al darrere i va localitzar en un bar el lladre a qui havia agredit. Però no se sent un valent. «Mai m'ha agradat que em trepitgin. Ni de jove ni ara. Però crec que vaig ser un imprudent». Un mes després, ell ha recuperat vells hàbits. «Ara, quan surto al carrer miro si algú em segueix o em vigila... com en la meva època clandestina».

0 Comentaris
cargando