Troballes de restes arqueològiques retarden la filmoteca

Sota els fonaments de l'edifici que albergarà la moderna seu de la Filmoteca de Catalunya, un equip d'antropòlegs hi ha descobert restes de l'enterrament d'una dona neolítica, d'entre 35 i 45 anys, i fragments de ceràmica que confirmen nous assentaments prehistòrics entre els carrers de Sant Pau, Espalter, Sant Josep Oriol i la plaça de Salvador Seguí, que en aquella època era una zona rica en camps de cultiu pròxims al mar.

En aquest mateix terreny es troben restes d'un jaciment amb llars de l'edat de bronze. Així, fins a arribar a un total de set fases d'ocupació diferenciades en clares franges cronològiques. Els segles XVII i XVIII, aquell terreny va albergar La Galera, l'antiga presó de dones de Barcelona. L'excavació ha desenterrat els murs de 22 cel·les sobre les quals ara s'alça la nova filmoteca.

Aquestes troballes han endarrerit 24 mesos la inauguració de les noves sales de cine. La previsió de la Generalitat és obrir-ne les portes el segon semestre d'aquest any. El pressupost també s'ha vist afectat, ja que el cost total de la intervenció arqueològica, més la memòria científica elaborada per Actium, puja a 1.500.000 euros.

EL PUZLE PREHISTÒRIC// «El retard de l'obra es deu a l'extracció de materials. Hem d'harmonitzar el projecte arquitectònic amb les excavacions», assenyala Josep Manuel Rueda, subdirector de Patrimoni Arquitectònic, Antropològic i Paleontològic de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. Rueda assegura que aquestes troballes arqueològiques són importants. «Ajuden a compondre el puzle de la Barcelona prehistòrica, i són un clar exponent de l'evolució demogràfica de la ciutat i de la seva expansió urbana. Curiosament no s'ha trobat res de l'època romana, però això no significa que no s'hagués poblat», afegeix.

Des de fa pocs anys, qualsevol obra que es programi a Ciutat Vella requereix una intervenció arqueològica. «Fa dues dècades no teníem ni idea que Barcelona havia acollit poblats neolítics».

La Generalitat i el Museu d'Història de Barcelona (Muhba) promouen un programa de seguiment a les zones amb potencial arqueològic. Miquel Molist, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, explica que des de la Rambla fins a la rambla del Raval i des del carrer del Carme fins al de Sant Pau es troba un quadrat «ric» en ocupacions reiterades de l'època neolítica.

Aquest mateix mes, Joan Roca, director del Muhba, va fer públic el descobriment d'un altre jaciment neolític a la plaça de la Gardunya, al costat de la Boqueria, on es va trobar l'esquelet d'una dona que va viure fa 6.000 anys. El 2009, al carrer de Reina Amàlia van ser localitzades les restes més antigues trobades a Barcelona al desenterrar-se 12.000 trossos d'objectes, com agulles d'os i ganivets de jaspi. «Gràcies a aquest enclavament, vam descobrir que les cabanyes neolítiques establertes a Barcelona eren estructures semienterrades cobertes de vegetals».

Notícies relacionades

Miquel Molist: «El Raval acull poblacions des del 6.000 aC»

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Molist recorda que la caserna de Sant Pau amagava un altre jaciment de 3.000 metres quadrats amb 24 sepultures de l'època neolítica. Al conservatori del Liceu es va trobar un altre campament de la mateixa època prehistòrica. També es van trobar restes d'un enterrament neolític a la plaça de la Vila de Madrid els anys 2001 i 2002. «L'estructura es va localitzar dins de la zona funerària romana al subsòl geològic. És dels més antics que es coneixen al Mediterrani occidental», afirma el catedràtic de Prehistòria.

Molist informa que una influent revista d'antropologia està elaborant un informe sobre l'ADN de les restes neolítiques trobades al Raval per comparar-les amb altres poblats europeus prehistòrics. Josep Font, antropòleg que analitza restes neolítiques, considera que el Raval és un tresor per als especialistes en prehistòria. «Ha estat ocupat constantment».