Andreu Martín: «És assassí el que pot, no pas el que vol»

L'escriptor Andreu Martín (Barcelona, 1949), com a bon psicòleg, coneix el costat obscur de l'ésser humà. Avui indaga en la simbiosi entre la mort i la novel·la negra dins del cicle Aproximacions entorn a la mort, que organitza Serveis Funeraris de Barcelona al tanatori de Sancho de Ávila.

-¿Què sent al presentar una ponència a Pompes Fúnebres?

-És un tema sobre el qual m'agrada reflexionar. És sa analitzar la mort. La por a la mort marca la nostra vida. Per combatre-la, és millor mirar-la directament als ulls. Es veu el que és inevitable, i això és tranquil·litzador. La mort té tanta confiança que t'atraparà que et dóna tota una vida d'avantatge. No fa falta córrer, ni alterar-se, ni fer escarafalls perquè el final és clar. Requereix una actitud serena.

-¿Per què titula la seva conferència La gran interrupció?

-La mort és un inconvenient perquè sempre t'interromp alguna cosa: una conversa pendent amb el teu pare o els pantalons que havies de recollir a la tintoreria. Si no t'interromp res és que ha arribat en el moment oportú quan ja no estaves ni despert ni viu.

-Vostè defensa que el periodisme i la novel·la negra són manifestacions literàries que estan molt vinculades a la temàtica de la mort.

-El periodisme transmet informació, la novel·la negra és una altra cosa: és l'anàlisi de la societat des del caos. Les notícies expliquen el que hi ha. La base de la novel·la és explorar el crim i la transgressió, aportar solucions.

-¿La mort té un culpable?

-No. La mort natural respon al fet que el cos es desactiva. Però tot assassinat té un culpable. Això suscita molts enigmes.

-¿Què sent quan escriu una novel·la negra i s'ha de posar en la pell d'un assassí?

-Fer ficció és un joc. Sense que això signifiqui banalitzar, en el fons és el mateix exercici que fa un actor. Busques aquella part de la teva personalitat que en situacions límit podria arribar a convertir-se en un assassí.

-¿Tots som assassins en potència?

-No. És assassí el que ho pot ser no pas el que ho vol ser.

-¿Quin és el millor crim narrat en la literatura?

-La que ha explicat més crims i de manera diferent és Agatha Christie. Especialment a Deu negrets i a Assassinat a l'Orient Express. Va observar la mort des de molts punts de vista.

-¿Per què suscita tant d'interès la notícia d'una mort?

-Ens fa molta por. Apel·la a la por més essencial i ancestral de l'ésser humà.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

-¿Què l'inspira a l'hora d'escriure una novel·la negra?

-La transgressió. La violació de les lleis. Vivim de manera civilitzada gràcies al fet que la gent respecta les lleis. Si tu allargues la mà a algú i no te la dóna, et posa nerviós, de la mateixa manera que si somrius i no et responen. Imagina't un assassinat: anar a l'altre costat de la frontera, traspassar els límits del respecte, de la vida i de l'ètica.